Sis anys explicant el món que ve

BarcelonaQuan es va crear l’ARA, l’objectiu dels seus impulsors era explicar el país i el món que venia, ja que es preveien canvis de profunditat en tots dos àmbits. La casualitat va fer que ahir el rotatiu celebrés l’acte oficial del seu sisè aniversari -uns dies abans del 28 de novembre, dia en què es va crear- amb el planeta encara tremolós per l’impacte de la victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units. L’acte va ser, per tant, una reivindicació del periodisme com a eina d’anàlisi i perspectiva davant de temps convulsos.

També va ser un vespre per al record: es lliuraven els premis Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella, en honor a dos periodistes que el càncer es va endur prematurament i que van marcar el caràcter en positiu que sempre ha volgut ser marca de la casa de l’ARA. El premi Ignasi Pujol va recaure en el fons d’inversió -amb accent social- Ship2B i el Tatiana Sisquella en la Fundació Jubert Figueras, que ajuda logísticament els familiars que tenen algú ingressat en un hospital lluny de casa seva.

Antoni Bassas va oficiar de mestre de cerimònies i va referenciar el canvi presidencial als Estats Units com a prova de la vigència de la missió fundacional de l’ARA en el sentit d’explicar el món que ve: “Poc ens ho podíem imaginar, fa sis anys, el món que vindria aquesta matinada des dels Estats Units”.

Els premis van ser lliurats per la directora del diari, Esther Vera. “Procurem que l’ARA sigui cada dia com el país que volem. Exigent i creatiu, sense complexos, obert al món, lliure -explicava en la seva intervenció-. Que s’ocupi de les prioritats que identifiquem com a nostres: l’educació, la ciència, la recerca, la universitat, l’emprenedoria, la salut, la cultura, la llengua. Que doni veu als que no parlen. Un espai sense prejudicis, obert a totes les idees i al debat que fa créixer. Obert, que miri al món i no caigui en l’autocomplaença”.

Vera va voler refermar el compromís del diari amb un periodisme que treballa allunyat de la crispació i buscant l’ànim constructiu. “A l’ARA no som cínics. I no ho som volgudament. A risc que ens titllin d’ingenus creiem, com diu Kapuscinski, que no pots ser bon periodista si ets un cínic”. Aquesta visió només es pot dur a terme des de la llibertat, al seu parer. “L’ARA és un diari lliure. Els periodistes només tenim les eines de la credibilitat i el sentit crític. És el nostre contracte amb els lectors”.

Un periodisme lliure

Vera va reivindicar també durant la seva intervenció l’encaix del periodisme independent en el sistema polític català. “El país mereix una premsa lliure. Governants que governin, oposició que treballi, empresaris que emprenguin, periodistes que facin periodisme. Que cadascú faci la seva feina i remem tots quan el país ho mereixi. Però ni els periodistes fem de polítics, ni els polítics de periodistes”, va concloure.

Aquesta separació entre premsa i política la coneix de primera mà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja que quan va començar a exercir de polític va descavalcar del periodisme i va renunciar al que havia sigut la seva carrera professional fins aleshores.

Ell mateix en va ironitzar, durant el seu parlament, i va admetre que el lema “davant del dubte, periodisme”, expressat per Vera minuts abans, li resultava útil també com a polític. “Quan una societat creix democràticament -valorava- creix també el seu periodisme”. Puigdemont va destacar la valentia que va suposar treure un diari el 2010, “quan el sector estava immers en un debat profund” sobre el model de mitjans. “Es parlava molt aleshores de reinvenció. Però el diari ARA va néixer ja reinventat i aquesta és avui encara una de les seves fortaleses”.

L’acte es va cloure amb un concert d’Els Pets, que van repassar alguns dels temes més destacats de les seves tres dècades dalt de l’escenari.

Un moment dolç

El sisè aniversari de l’ARA arriba en un moment dolç per a aquesta capçalera, ja que ostenta el títol de Diari Europeu de l’Any, en la categoria de rotatius subestatals. Es tracta del guardó més prestigiós pel que fa a concepció i model de diaris i el lliura, des de fa 17 anys, l’entitat alemanya Oficina per al Disseny de Diaris. Al llarg d’aquest últim any ha obtingut diversos premis periodístics i de disseny. Aquest dilluns, de fet, el director fundador, Carles Capdevila, recollirà el Premi Nacional de Comunicació per les seves contribucions, entre les quals haver impulsat l’ARA en els seus primers cinc anys.

Vera va tenir unes paraules d’agraïment per al seu predecessor: “Vull fer un esment a en Carles Capdevila, que gràcies a un grup d’emprenedors valents i compromesos va posar en marxa el diari. En Carles ha sabut imprimir un segell d’honestedat. Carles, avui no has pogut venir, però l’esperit ARA continua amb una redacció extraordinària per jove i alhora experimentada, un equip lleial a la capçalera i que hi dedica talent, visió, creativitat, treball i exigència”.

L’ARA, a més, s’ha convertit en el segon diari en nombre de subscriptors a Catalunya, gràcies a l’impuls de la seva àrea digital, que ha sigut pionera a l’hora de distribuir continguts de premsa de pagament. Actualment el diari suma ja prop de 37.000 subscriptors, entre paper i digital.

Nascut ja com a diari multiplataforma, l’Ara.cat encapçala, a més, el rànquing en català d’edicions digitals de diaris impresos: supera habitualment els dos milions d’usuaris mensuals i és primera, també, en seguiment a les xarxes socials.