¿Sobre quines espatlles cal carregar el fracàs de la via calviñista?

BarcelonaEl fracàs de Calviño a l'hora de col·locar-se com a presidenta de l'Eurogrup evidencia problemes estructurals de la presència d'Espanya a les institucions europees. Però la caverna no perdia l'ocasió de carregar-ho tot a la responsabilitat de Sánchez. Així, a les portades es podia llegir "Sánchez perd l'Eurogrup" (La Razón), "Fiasco de Sánchez al fracassar la candidatura de Calviño" (El Mundo) i "Nou fracàs de Sánchez: Europa rebutja Calviño" (Abc). La ministra tenia el suport de França i Alemanya i va perdre per només un vot davant una coalició de països petits. De fet, en aquesta notícia probablement el més rellevant sigui el desplaçament de poder des del tradicional eix franco-alemany fins al nord. En tot cas, El País canvia el subjecte de la frase, no fos cas que amargui l'esmorzar al president socialista: "Espanya fracassa a l'Eurogrup tot i el suport franco-alemany". A El Periódico, també afí al PSOE, també en parlen en termes de "Rebel·lió a la UE". Em pregunto si haurien titulat "Corró franco-alemany" en cas d'haver prosperat la via calviñista.

Neronades

En el Pareu d'ahir, i parlant del rei emèrit, em permetia un paral·lelisme en forma d'acudit, en què parlava de Neró i el cèlebre incendi de Roma que li atribueix la cultura popular. Un lector atent em fa notar que Neró, segons la versió de Tàcit, no era a Roma, així que l'estampa que el retrata amb la lira celebrant les flames va ser més aviat una campanya de difamació. Fake news, que en diem 2000 anys després. Això sí, l'emperador va aprofitar la destrucció del foc per construir la Domus Aurea, símbol de la seva megalomania. I va espolsar-se les acusacions que havia tingut a veure amb el foc dirigint les culpes als cristians. Al final, ja ho veuen, acabem sempre amb els de Podem fent de boc expiatori i sense opció de preguntar a l'emperador.