SÈRIES

John Malkovich encarna la tercera via vaticana a 'The new Pope'

Torna la sèrie de Paolo Sorrentino, ara amb dos protagonistes

Paolo Sorrentino torna a fer flotar la seva hipnòtica càmera pels passadissos vaticans. The new Pope, que s'estrena avui a la HBO, té nom propi, però és al mateix temps la continuació d'aquell The young Pope estrenada fa quatre anys i que fantasiejava amb l'arribada al poder d'un pontífex tirànic i turmentat. Jude Law torna a repetir en el paper de papa Pius XIII, però el seu personatge es troba en un coma irreversible, així que l'Església ha de buscar-li un substitut.

En un primer moment, s'escull un papa que adopta el nom de Francesc II. El seu mandat, però, és brevíssim. Mor poc després d'anunciar que pretén vendre les riqueses de l'Església per pal·liar les penúries dels pobres. I s'insinua –l'ombra del real Joan Pau I sempre present– que en el seu decés hi ha tingut a veure més la mà humana que la divina. Cal trobar relleu del relleu, doncs.

I aquí és on entra en joc John Malkovich. L'actor interpreta el cardenal John Brannox, un aristòcrata fill de ducs que ha aconseguit convertir al catolicisme un bon nombre d'anglicans. Té un carisma teatral, unes formes fascinants, l'aura del misteri i, també, els peus enfangats en el llot de la depressió. La cúria el visita per fer-li la proposta –convé assegurar el tret– i Brannox els entreté morosament mentre els descol·loca amb les seves disquisicions sobre la fe i l'amor, fins que accepta la mitra papal i es converteix en Joan Pau III, màxim governant d'un territori bastant més petit que l'enorme finca que regenta a Anglaterra.

Després del tremendisme paorós de Pius XIII, pur Vell Testament, l'intrigant secretari d'Estat –repeteix en el paper l'icònic Silvio Orlando– considera que és hora de suavitzar posicions i apostar per la tercera via de Brannox. "Primer la consciència, després la infal·libilitat. Primer la suavitat del compromís, després el dogma", és el seu credo. Ara, l'equilibri en les creences tot just és una façana que protegeix un interior convuls, molt marcat per la mort –de nen– del seu germà bessó. I, a més, hi ha la influència espectral de Pius XIII encara surant en l'ambient. De fet, Jude Law apareix al primer capítol com a inquietant fantasma que, amb gestos subtils, orienta el curs dels esdeveniments. I comparteix amb Malkovich l'honor de figurar a l'inici dels títols de crèdit.

Repartiment internacional

El director torna a comptar amb Javier Cámara, Cécile de France, Ludivine Sagnier i Maurizio Lombardi, i hi suma els noms de Henry Goodman, Ulrich Thomsen, Mark Ivanir, Yuliya Snigir i Massimo Ghini. A més, la sèrie comptarà amb cameos de Sharon Stone i Marilyn Manson. La participació del músic té una gènesi curiosa. Sorrentino el va veure en una imatge on apareixia The young Pope a la pantalla del seu mòbil. Hi va contactar, va saber que era un seguidor acèrrim de la sèrie i es van entendre de seguida. Manson no només hi actua: a petició del director, va pintar un quadre que es pot veure a la sèrie i que el músic li va regalar, de manera que Sorrentino el té ara penjat a casa seva, a mode de record.

Un altre vector de la sèrie és el seu esteticisme. Sorrentino és conegut pels seus films preciosistes, com La gran bellesa o Joventut. Cada pla seu sol ser un bodegó perfectament compost. Quan se li pregunta al respecte, acostuma a respondre: per què no fer-ho bonic? I, en tot cas, no som davant d'una mirada realista. Aquest punt d'artifici lliga prou bé amb les intrigues vaticanes i els personatges shakespearians que poblen The new Pope. També hi ha espai per a l'escatologia i per a la relació conflictiva (o no) entre carnalitat i espiritualitat. No és en va que el tràiler de la sèrie consisteix en un Jude Law passejant amb un breu banyador tipus eslip blanc mentre tot de noies miren el seu cos esculpit. L'última a fer-ho, s'intueix, és la verge Maria, que es desmaia al seu pas. No som, doncs, en un territori llunyà al de Fellini.

I, tot i que s'aborden les contradiccions clàssiques del catolicisme –el problema de la sexualitat, el masclisme, la relació amb altres cultes– de cap manera es pot considerar The new Pope com un atac gratuït a la religió o a les creences. Sorrentino confessa no ser creient, però troba admirable ser-ho. Per això, un dels temes recurrents a la primera tongada d'episodis, i que es repeteix aquí, és el del silenci de Déu i la necessitat d'estimar-lo (o de creure-hi) malgrat la manca d'evidències sobre la seva existència.

The new Pope consta de nou episodis de prop d'una hora de durada. Es tracta d'una producció de Mediapro, Wildside i Haut et Court TV. Els impulsors de la sèrie compten amb rodar-ne, com a mínim, una temporada més.