El Suprem confirma les multes de la JEC a TV3 per la campanya del 21-D

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha desestimat el recurs que havia presentat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) contra els acords de la Junta Electoral Central (JEC) que van considerar que TV3 i Catalunya Ràdio havien vulnerat els principis de neutralitat informativa i pluralisme polític durant la campanya de les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017. Segons informa l'ACN, el tribunal confirma que es van emetre "continguts partidaris" que van suposar "un alineament del mitjà públic amb unes formacions polítiques en perjudici d'altres". En concret, la sentència fa referència a dos editorials d'El matí de Catalunya Ràdio, a la cobertura del concert de suport als presos polítics i a la manifestació independentista de Brussel·les. Per a cadascuna d'aquestes quatre infraccions, la JEC va imposar una multa de 1.000 euros a la Corporació.

Segons el tribunal, els magistrats han escoltat i vist els programes que van donar lloc als acords dictats per la JEC el desembre del 2017 i consideren que no són compatibles amb els principis de neutralitat informativa i de pluralisme que exigeix la llei orgànica de règim electoral general als mitjans públics durant el període electoral.

En opinió dels magistrats, "el concepte de neutralitat informativa no és un calaix de sastre que admeti qualsevol contingut i entri en conflicte amb la llibertat d'informació", sinó "la plasmació en els períodes electorals de l'exigència reforçada per als mitjans públics de l'objectivitat requerida a totes les administracions públiques" prevista a la Constitució. "La parcialitat de la informació que es tradueix en avantatge per a qui veu acollits els seus postulats i en desavantatge per als altres és radicalment incompatible amb aquests principis", afegeixen.

El tribunal, sobre Terribas: "pren partit"

Sobre les portades de Terribas del 28 i el 30 de novembre, el tribunal considera que "no contenen ni són informació, sinó opinió". De fet, afegeixen que "pels termes en què s'expressen, venen a reflectir una mena de línia editorial del mitjà". Els magistrats consideren que les afirmacions de la periodista "reflecteixen un evident judici negatiu sobre una part de les formacions polítiques concurrents a les eleccions i, simultàniament, comporten una apreciació positiva d'altres". El tribunal, doncs, conclou que la periodista "pren partit, no és imparcial", i ho fa "més enllà del to, la ironia o el sarcasme", ja que "l'extrem rellevant és que el missatge transmès és parcial". Per això, dona la raó al posicionament de la JEC.

"Esdeveniments noticiables però de part"

El Suprem també creu que en la cobertura dins del Telenotícies vespre del concert per la llibertat dels presos polítics convocat per l'ANC el 2 de desembre d'aquell any, i en la de la manifestació a Brussel·les del 7 de desembre, el mitjà "es va convertir en altaveu d'iniciatives de part" i ho va fer "de manera que no guarda proporció amb el tracte donat als altres participants a les eleccions". "El caràcter noticiable i l'interès d'un i altre esdeveniment no són discutibles, però tampoc que eren iniciatives de part amb transcendència electoral i que el mitjà públic va amplificar el seu ressò, i va beneficiar els que els van promoure en desavantatge respecte a les altres forces polítiques que van participar en les eleccions", afegeixen.

Ni el concert ni la manifestació no es van emetre íntegrament en directe, precisament perquè van tenir lloc en període electoral. En el cas del concert (que va tenir lloc abans de l'inici de la campanya), només se'n va informar dins del Telenotícies vespre, mentre que de la manifestació se'n van fer peces als Telenotícies i la cobertura en directe es va limitar a un minut cada mitja hora al 3/24.

Segons els magistrats, "no cal fer un especial esforç per advertir" que TV3 "va actuar a favor d'uns i en contra d'altres. A més, en la seva opinió, els mitjans de la CCMA haurien d'haver "extremat el zel" tenint en compte el context de "gravetat" en què es van celebrar les eleccions del 21-D, en referència a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que en aquell moment estava vigent.