EL NOU PARADIGMA TELEVISIU
Mèdia 03/04/2011

La TDT, a examen

àlex Gutiérrez M.
5 min
La TDT, a examen

Les emissions en analògic es van acabar el març del 2010. L'ARA ha demanat a diferents experts com ha canviat la televisió en aquest any en el seu àmbit. Periodistes, directius, polítics, tècnics, crítics i espectadors coincideixen en un diagnòstic de llums i ombres.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Mònica Terribas. La qualitat no ha augmentat proporcionalment

Un any després de l'apagada analògica, l'augment de canals no s'ha correspost, en general, amb una millora proporcional de la qualitat de l'oferta. Això, però, no és nou, també ens va passar quan va aparèixer la televisió privada, ara fa uns vint anys.

En aquest context, per tant, es referma el paper de la televisió pública per garantir una programació amb continguts de qualitat i en català. Durant aquest primer any, Televisió de Catalunya ha renovat el seu esforç en aquest sentit i ha completat la seva oferta amb un nou canal per als joves, el 3XL, i un nou canal dedicat a la programació esportiva, Esport3, que completen el generalista TV3, el cultural 33 i l'infantil Super3. Amb aquests 5 canals, la televisió pública catalana aconsegueix liderar el consum televisiu, amb al voltant d'un 20% de l'audiència, en un entorn de més de 80 canals, la majoria en castellà.

Josep Martí. Un balanç agredolç

La TDT presenta un balanç agredolç a Catalunya. Si bé resulta inqüestionable la consolidació d'algunes televisions que han sabut fer-se un lloc apostant per la proximitat, la qualitat i la catalanitat; també ho és que l'excés d'optimisme inicial fa que actualment molts projectes es vegin amenaçats per la difícil sostenibilitat econòmica.

Els actors d'aquest mercat, públics i privats, s'han d'implicar en la recerca d'una fórmula que ajudi a racionalitzar la TDT a Catalunya. Només així, i independentment de la titularitat, serà possible garantir la viabilitat d'uns projectes de televisió que han de ser sostenibles econòmicament sense abandonar l'exigència de la qualitat i el servei públic.

Ramon Font. La viabilitat econòmica, assignatura pendent

La transició al sistema de la TDT ha estat una prova de foc per a totes les televisions, però especialment per a la baula més feble del sistema, els prestadors locals. En complir-se el primer any des de l'encesa digital, crec que es pot dir que el sector local, amb 63 canals en marxa dels 96 previstos inicialment, està raonablement consolidat. La persona usuària disposa de més oferta, per bé que està obligada a fer un exercici de selecció perquè la qualitat no sempre és la idònia. Al Consell de l'Audiovisual de Catalunya ens correspon vetllar per controlar els excessos en els continguts.

Sortosament, a Catalunya els incompliments no són tants gràcies a la responsabilitat dels canals catalans i també a l'element dissuasiu que suposa l'existència d'una autoritat audiovisual. Com a regulador del sector també ens correspon impulsar el replantejament del mapa audiovisual per tractar de garantir l'assignatura que encara queda pendent: la viabilitat econòmica dels prestadors.

Sergio Talarewitz. La TDT de pagament no ha funcionat bé

El repte que ens va plantejar el govern de començar abans de l'1 d'abril del 2010 era molt ambiciós i complex, per totes les parts que hi havia implicades. Hi ha hagut molt poques incidències i pocs ciutadans afectats pel que fa a la pèrdua del senyal. Però hauríem d'haver avançat més tècnicament per aprofitar millor la tecnologia durant aquest primer any. Les emissions en alta definició han començat tard i amb continguts escalats, que no són d'alta definició real. No ha funcionat bé, d'altra banda, la TDT de pagament, que té una oferta molt limitada. El que ens està limitant és la mateixa llei, que no permet llogar canals a altres operadors. També ens ha perjudicat el fet que el CEMA segueixi sense estar aprovat. Necessitem un organisme regulador que sigui un interlocutor per a totes les parts implicades.

Josep M. Carbonell. L'equilibri català-castellà ha empitjorat

Aquesta avaluació s'ha de fer des d'un vessant tecnològic i des d'un vessant també del conjunt de l'oferta audiovisual.

Tecnològicament ha estat un èxit. No era ni fàcil ni evident. S'han complert els terminis que s'havien previst i, en conjunt, fins i tot, gràcies en especial a la cobertura per satèl·lit de les zones fosques, la cobertura de televisió és més extensa i notablement millor.

Des d'una perspectiva de l'oferta audiovisual la meva opinió és molt diferent. La inexistència d'un model consensuat audiovisual en el conjunt de l'estat, la continuada improvisació de les normatives en el sector, la inexistència d'un organisme de regulació a nivell estatal, la dificultat particular de la migració de les televisions locals i la seva deficient planificació, tot plegat, ha comportat que la multiplicació de l'oferta, amb més de 40 canals de televisió, estigui sent un fracàs. D'altra banda, l'equilibri català-castellà de l'oferta televisiva és ara encara pitjor.

Iu Forn. Ha estat el negoci d'en Robert amb les cabres

Concursos que són una estafa, ultres molt enfadats amb el món, tarotistes de nul·la credibilitat, canals que tenim sintonitzats però que no coneix ningú i canals que no coneix ningú i que no tenim ni sintonitzats. Canals temàtics amb els estereotips de sempre i fragmentació d'una audiència que encara no va acompanyada d'una fragmentació real de la publicitat. Les cadenes generalistes fent el mateix de sempre (o pitjor). I píxels. Píxels a dojo. Quan plou perquè plou i quan fa vent perquè fa vent, però el píxel ha entrat a la nostra vida per quedar-s'hi. I és que fer televisió és molt car. I per omplir 60 canals, molt més. Llàstima que qui va crear el monstre digital se n'ha adonat ara. Tard.

Helena Garcia Melero. La gent segueix buscant uns grans referents

A la llarga, la multiplicació de canals farà que cadascú vegi un programa diferent, però crec que, un any després de l'apagada analògica, això encara no ha passat i encara hi ha molta coincidència. Aquesta setmana, per exemple, a El matins hem batut un rècord d'audiència amb un 28,5% de share durant dos dies: la gent segueix buscant uns grans referents.

D'altra banda, la millora de la qualitat d'imatge s'ha notat molt. És lògic, perquè és un dels motius pels quals es feia aquesta transició. Quan es mira un canal en alta definició, l'experiència canvia. I, a l'hora de treballar, això afecta els professionals, perquè es veu absolutament tot i s'ha de tenir molta més cura amb tot el que afecta la imatge, des dels llums fins al maquillatge.

Daniel Condeminas. El disseny radial perjudica les productores catalanes

Tot i que algunes productores catalanes han aconseguit una important presència a la graella de les televisions estatals, el disseny radial del model de la llei general de l'audiovisual és un entrebanc per al sector del país. D'altra banda, les televisions locals estan patint molt directament la crisi publicitària dels petits anunciants i caldrà veure quin suport podran continuar tenint de la Generalitat.

A més, la pròxima licitació del govern espanyol de freqüències fins ara reservades a la televisió per a les operadores de mòbils pot significar la impossibilitat definitiva que TV3 es pugui tornar a veure al País Valencià durant molts anys.

Malgrat això, hi ha algunes conseqüències positives. Primer, la creixent presència de la l'alta definició als canals de la TDT cal entendre-la com un procés de maduresa de l'oferta, que acosta els estàndards de producció als del cinema. I segon, que amb tanta oferta, la qualitat i la proximitat de continguts són valors recompensats per l'audiència.

Montserrat Bros. Més sèries arriscades i pel·lícules de qualitat

La TDT ha permès la creació de canals dirigits exclusivament a l'audiència infantil que en els canals generalistes quasi no tenia cap oferta pensada per a ells. Tot i així els canals dirigits als joves -Neox o MTV- no sempre mostren una imatge fidedigna dels joves. Programes com Embrazada a los 16 (MTV), My new BFF (MTV), Next (Neox) i

Invasores (Neox) mostren joves frívols, obsessionats amb l'aspecte físic i el sexe, sense inquietuds intel·lectuals i no compromesos amb causes solidàries. A més, en alguns casos s'emeten en horari de protecció.

La multiplicació de canals ha facilitat l'estrena de sèries, algunes arriscades i no sempre dirigides al gran públic. També els cinèfils hi han sortit guanyant, ja que la TDT ha facilitat la reposició de clàssics del cinema que abans només es podien veure per altres vies.

stats