TV3 davant del mirall europeu
En ple debat sobre el futur de les televisions autonòmiques a l'Estat, un estudi constata que a Europa la norma és l'asimetria. Només determinades regions dins un país tenen canal propi.
Barcelona.El model de televisió regional pública a Europa "no és cafè per a tothom, les realitats varien en funció de l'audiència i la població: uns tenen un tallat i uns altres un cafè amb llet", defensa Lluís Borrell, director a Espanya i director de mitjans audiovisuals d'Analysis Mason. Un estudi elaborat per aquesta consultora, presentat el setembre passat, exposa com als diferents països europeus l'asimetria és la norma pel que fa a l'audiovisual. "Parlar només de model financer és simplista, la qualitat dels continguts i l'impacte són essencials", destaca l'estudi sobre aquestes televisions.
Alemanya
Un dels models televisius més similars al cas espanyol. Dels setze lands o regions en què es divideix el país, només nou tenen una televisió pública pròpia. El land més petit amb televisió és Hessen, amb sis milions d'habitants. El pressupost d'aquestes televisions oscil·la entre 100 milions d'euros i 350 milions, i elsharees mou entre un 6,1% i un 8,5%, en un mercat "molt competitiu i fragmentat".
Bèlgica
No hi ha una televisió estatal, sinó dues de regionals per a cada comunitat lingüística: la radiotelevisió pública valona (RTBF) i la flamenca (VRT).
Luxemburg
No té una televisió pública estatal. "Són un país molt petit" -mig milió d'habitants- i "no s'ho poden permetre", argumenta Borrell.
Regne Unit
Compta amb tres canals regionals. La televisió de Gal·les és pública, mentre que Escòcia i Irlanda del Nord tenen canals privats. A la pública se li imposen quotes de producció independent: un 25%, en el cas de la BBC.
Espanya
Amb 17 autonomies, 13 tenen televisió pròpia. Cinc cobreixen territoris amb menys de dos milions d'habitants: Múrcia, Aragó, Extremadura, Astúries i Balears. TVC presenta un cost per habitant de 40 euros, similar a les televisions holandeses.
