'Tales from the loop': ciència-ficció meditativa per a la fi d'una era

Els efectes inquietants del que és invisible són un dels principals temes de Tales from the loop, una de les grans apostes d'Amazon per a la temporada, que inesperadament s'ha convertit en oportuna, a la llum de la present crisi sanitària. La sèrie s'emmarca en el gènere de ciència-ficció intimista, aquella que prescindeix de grans explosions de naus a l'espai i prefereix posar el focus en els efectes a escala humana i íntima dels descobriments que canvien la història de la civilització. La plataforma estrena el primer episodi aquest divendres, 3 d'abril.

Una de les particularitats de la sèrie és que la idea original no surt d'una premissa argumental sinó de la fascinació dels productors per unes imatges fantasmagòriques: les il·lustracions creades, la dècada passada, per l'artista suec Simon Stålenhag. Publicades a Espanya per Roca Editorial, amb el nom de Historias del bucle, el llibre combina les imatges al·lucinades (i al·lucinants) amb relats poètics, quasi atmosfèrics. En molts casos, l'efecte de la part gràfica es basa en combinar la quietud hopperiana d'un paisatge fred i calmós amb la presència ominosa però silent d'una gran màquina o un edifici postapocalíptic.

Tales from the loop explota aquest efecte i, per traslladar-lo a la pantalla, ha comptat amb alguns directors de renom. És el cas de Mark Romanek, que firma l'episodi pilot. Cèlebre per alguns dels videoclips més icònics dels grups per als quals ha treballat –des del Hurt de Johnny Cash fins al Can't stop dels Red Hot Chilly Peppers–, el cineasta ja va filmar una obra de ciència-ficció íntima amb No em deixis mai, l'adaptació de la novel·la homònima de Kazuo Ishiguro. Però això va ser fa deu anys, de manera que hi ha una certa expectativa pel que serà la nova peça narrativa d'un director poc prolífic.

Abans d'anar a parar a les mans i la mirada de Romanek, el director Matt Reeves havia de ser l'encarregat de plasmar el món de Stålenhag a la sèrie. De fet, el projecte es va començar a gestar, ja com a sèrie, el 2014. Al dibuixant li havien arribat múltiples ofertes, però només es va decidir quan Amazon li va proposar un equip liderat per Reeves, adaptador –amb èxit– del film suec Déjame entrar per al mercat americà.

"Era una situació única, perquè no havia sentit mai de ningú que hagués adaptat quadres", explicava a la web de New Scientist el creador de la sèrie, Nathaniel Halpern. "Era un procés inèdit, que va consistir en mirar les imatges i pensar: què és aquest món i quines històries em genera al cervell? Un cop suggerides les escrivia". El guionista i productor executiu, conegut per la seva participació a Legion, admetia que en l'ànim del projecte hi havia celebrar "l'empatia per la condició humana".

Al davant de les càmeres, Rebecca Hall ( Vicky Cristina Barcelona, Frost/Nixon) encapçala un repartiment on hi ha també alguna cara coneguda pels seriòfils, com Tyler Barnhardt (el Charlie St. George de 13 razones). La sèrie, però, s'estructura en vuit capítols quasi independents. L'univers és comú, i un fil lliga els diferents personatges, però a cada episodi té un protagonista diferent.

El que els uneix és el loop o bucle al qual fa referència el títol. I que no és cap altre que l'anella gegant, com un accelerador de partícules, que hi ha en una petita localitat d'Ohio (on es trasllada l'acció de l'arxipèlag suec de Mälaren que apareix al llibre). El tret de sortida el marca la desaparició de la casa on vivia una de les científiques d'aquest centre experimental. Amb ella a dins. La pèrdua i el dolor que comporta abocar-se als misteris insondables són una constant a la sèrie, que recorda a estones, en to i ritme, la francesa  Les revenants, on una petita comunitat s'alterava quan tornaven a la vida alguns dels morts recents o pretèrits. I el paper que allà tenia la música melancòlica de Mogwai, aquí l'assumeixen David Glass i Paul Leonard-Morgan. Però també hi ha coses de Stranger things –l'experiment governamental que genera efectes fantàstics– i de clàssics de la cultura pop, com les històries de Stephen King o els relats de la Dimensió desconeguda, dues de les influències reconegudes per l'il·lustrador.

Amb Tales from the loop, Amazon confirma la ciència-ficció com un dels seus gèneres insígnia, ja que se suma altres sèries que han tingut èxit a la plataforma, com The man in the high castle, The Expanse o Philip K. Dick's electric dreams.