De Telemundo a Netflix, el salt internacional de les narconovel·les
La plataforma de ‘streaming’ estrena demà la tercera temporada de ‘Queen of the south’
BarcelonaPlata o plom. I ja ens ve al cap Escobar. L’argot utilitzat pels narcotraficants colombians i mexicans ja és reconeixible gairebé arreu del món. Les narconovel·les han proliferat com gairebé cap altre gènere en l’última dècada. Tot i haver-se cultivat inicialment a Colòmbia, ha sigut aquesta dècada i amb Telemundo que ha arribat el boom, especialment a partir del 2011 amb La reina del sur. La cadena hispanoparlant dels Estats Units s’ha convertit en el planter d’aquest subgènere, i Netflix s’està encarregat d’internacionalitzar-les: ja ha adquirit pràcticament totes les seves novel·les en aquest àmbit.
Telemundo és el segon productor mundial de continguts en castellà i la cadena hispana més vista als Estats Units. Tot i les grans audiències de les seves novel·les, incloent-hi les de narcos, com a cadena té l’inconvenient constant de les fronteres: el seu senyal arriba als Estats Units i en vint països de l’Amèrica Llatina.
Abans de Netflix, els espectadors de fora interessats havien de conformar-se amb els minuts inicials que el compte de Telemundo penja a YouTube -sense geobloquejar-o esperar que alguna de les televisions dels seus països en comprés els drets i les emetés. Però, amb tants títols, capítols i temporades, l’espera és excessivament llarga. Aquí és on entra la plataforma en streaming, que arriba a més públic i permet veure tots els capítols seguits.
Un catàleg farcit de títols
La plataforma a la carta ha comprat en massa els títols més cèlebres de Telemundo vinculats a les guerres de càrtels i el blanqueig de diners: Señora Acero (2014-2019), Sin senos sí hay paraíso (des del 2016), El señor de los cielos (des de 2013) i el seu spin-off El Chema (2017-2018), Dueños del paraíso (2015) i la pròpia La reina del sur (des del 2011). Tots són títols que sonen als amants del subgènere i que han contribuït a redefinir l’estatus de les telenovel·les, que, tot i les remarcables audiències arreu del món, sovint segueixen arrossegant el despectiu culebrons.
Netflix no s’ha limitat a adquirir tots els títols nascuts de la gran factoria llatinoamericana sinó que, des del 2015, també s’ha decidit a produir-ne de propis i diversificar els seus mercats de compra. D’aquesta manera va crear Narcos, El Chapo o El desconocido i es va quedar amb l’aproximació d’Atresmedia al narcotràfic gallec, Fariña. També entra en aquest grup Queen of the south, que demà estrena la seva tercera temporada a Espanya. La ficció és una producció del canal per cable USA Network que Netflix destribueix a tot el món.
La sèrie està basada en La reina del sur, que al seu torn és una adaptació de la novel·la homònima d’Arturo Pérez Reverte. La trama gira entorn de la mexicana Teresa Mendoza, que es veu forçada a refugiar-se als Estats Units després que assassinin la seva parella i acaba convertint-se en la líder d’un càrtel. La sèrie original, estrenada el 2011, va ser la producció més cara de Telemundo, amb 10 milions de dòlars invertits. Protagonitzada per la mexicana Kate del Castillo, després de molts anys d’espera, aquest abril se’n va estrenar la segona temporada.
La trama es desenvolupa essencialment entre Mèxic, els Estats Units i Espanya, encara que la versió gringa que ara torna ho fa a Malta. Mendoza -personatge que en aquest cas interpreta la brasilera Alice Braga ( Elysium )-ha vist perillar el seu negoci i reapareix disposada a defensar el que és seu i prometent lluitar per l’imperi que ha construït. Mentre a Netflix estrenen la tercera temporada, als Estats Units ja s’està veient la quarta entrega a USA Network.
El pas de la versió llatina a l’anglosaxona ha implicat canvis evidents, conseqüència de la diferència de formats. Les tres temporades amb què compta de moment tenen 13 episodis cadascuna, mentre que la sèrie mare va tenir-ne 63 en la primera temporada. Tot i així, ja es va tractar d’un model híbrid entre les tradicionals novel·les i les sèries. Mentre que la durada sol ser similar -ronda els 45 minuts-, unes tendeixen a tenir entre 100 i 200 capítols i les altres a rondar la desena.
De tota manera, aquest model de telenovel·la està canviant, sobretot en el cas de les narcos. A més de Queen of the south, la resta de títols destacats han anat reduït el global de capítols i ho han compensat renovant per temporades: Sin senos sí hay paraíso va per la quarta -per la cinquena si es compta la preqüela Sin senos no hay paraíso del 2008-, Señora Acero n’ha tingut sis i El señor de los cielos també estrenarà la sisena.
