Els de La Trinca, més enllà del talent per a la música, el teatre, la imatge, la lletra, el gest, l'humor i la sàtira, són els millors inventors del món de l'espectacle i la cultura de masses que hem tingut mai. I diem inventors perquè el que feien els de Canet és tot un gènere a part, estranya barreja del transformisme de Fregoli i l'avantguardisme de les projeccions utilitzades com a decorat (a finals dels 70!), de burla esperpèntica de la política i d'imitació entranyable que ens feia morir de riure, com aquella cançó d'homenatge a Llach, Raimon i Pi de la Serra. Quan ens vam convertir en els seus primers guionistes, ells van seguir inventant: els seus programes eren el resultat d'una sàvia barreja de formats que havien vist als EUA, i que ells adaptaven a la seva manera. Molta gent encara els tenia per actors d'un programa que semblava fet en directe, però ells dirigien, actuaven i editaven el material. Tenien tant instint per a la tele que la cosa es va disparar. I entrem en una tercera etapa, en què ja són productors i en què la invenció ja només consisteix a convertir en or el seu instint per connectar amb la gent, que tampoc és fàcil. Ens quedem amb les dues primeres etapes, les de les cançons que els lectors de l'ARA trobareu al CD d'aquest cap de setmana. Encara funcionen!
