Centenars d'acudits, si no milers, apareixen a Twitter en pocs minuts cada cop que hi ha una notícia sucosa d'actualitat. Els guionistes i humoristes hi poden trobar una font d'inspiració, però també un lloc on s'aixafen algunes de les bromes que ells també havien pensat. L'endemà que s'estrenés Buenas noches y Buenafuente alguns tuitaires van acusar els guionistes del programa de robar acudits.
Berto Romero va escriure sobre el tema al seu blog: "Passa una cosa que la gent oblida amb facilitat: es poden escriure els mateixos acudits. En realitat no n'hi ha tants. Quan es treballa sobre l'actualitat, i sobre temes molt populars, no és estrany que s'arribi a fer el mateix acudit que d'altres ja han pensat". L'humorista assenyalava que la principal diferència respecte a altres èpoques és que "ara hi ha centenars de milers de persones que deixen constància de les seves ocurrències en temps real a la xarxa".
Enric Pardo és guionista d'El Terrat i s'estrena aquests dies com a novel·lista amb Todas las chicas besan con los ojos cerrados (Mondadori). No creu que Twitter hagi de matar el guionista. "Els bons acudits el que fan és que intentis superar-te", explica a aquest diari. "En cap cas perilla la feina del guionista per culpa de Twitter. L'únic perill és si les televisions deixen d'apostar per fer programes culturals i d'entreteniment de qualitat".
Quim Morales, el presentador de La segona hora , a RAC1, reconeix que, de tant en tant, Twitter li rebenta una broma. "Però quan això passa, la feina del guionista és tenir recursos per trobar alternatives igualment còmiques i divertides que sorprenguin l'oient". Una de les tècniques que fa servir, en casos de bloqueig o sobreabundància de bromes ja publicades, és "creuar aquell tema amb un altre que també estigui d'actualitat". I s'explica: "Així sorgeix un híbrid que obre un nou camí per a futurs gags".
Morales dubta que Twitter signifiqui una amenaça per als guionistes. "Com passa a la vida real, Twitter és ple de gent enginyosa que fa acudits ràpids i breus de qualsevol cosa quan li ve de gust. Els guionistes no han de competir amb els milions d'usuaris d'aquesta xarxa. La tasca del guionista requereix una constància i una regularitat que va més enllà dels 140 caràcters".
Twitter com a gran aparador
També de La segona hora , el guionista Jair Domínguez -i autor del llibre Hawaii Meteor - ironitza sobre els tuitaires que li reclamen l'autoria d'un acudit concret: "Twitter és com una ment gegant, plena de genis i de psicòpates. Tots junts pensant alhora. D'això crec que en parlava Jung. Jo, la veritat, faig poc o cap cas del que digui la gent. Mai se m'acudiria plagiar un tuit". En tot cas, la xarxa li serveix d'estímul: "Veure que hi ha tants guionistes brillants en potència (i a l'atur) t'obliga a ser millor i a innovar més del compte. Qualsevol cosa que se t'acudeixi ja se li ha acudit abans a algú", conclou.
Altres guionistes, com Jen Statsky, de Late night with Jimmy Fallon , reconeixen obertament que Twitter els va servir per aconseguir la seva feina d'escriptors d'acudits. En el seu cas, tal com detallava en una entrevista al New York Times , la xarxa social dels 140 caràcters els permet "una pràctica diària" i els obliga a "ser conscients que han de ser com més depurats millor perquè facin gràcia".
