Twitter no hauria de protegir més Trump que els vulnerables
BarcelonaTwitter navega aquests dies al mar de les polèmiques –que ell mateix ha ajudat a crear– a compte del cas de covid patit per Donald Trump (tot i que, en aquest cas, costa de saber si ell ha patit el virus o el virus l'ha patit a ell). La xarxa social ha rebut crítiques perquè ha censurat aquells missatges dels usuaris que li desitjaven al president americà una prompta defunció. Tot en ordre, aparentment: la salut de la conversa pública, els límits de la llibertat d'expressió, bla, bla, bla. Fins que la cineasta Ava DuVernay va recordar la campanya d'assetjament que va patir a aquesta mateixa plataforma sense que s'apliquessin unes mesures tan contundents com en el cas de Trump. Molts altres l’han seguit, perquè no es tracta només del seu cas particular, esclar: les dones i les persones de les anomenades minories racials són víctimes habituals de l'assetjament verbal –a vegades, amb amenaces de mort– a Twitter. En paral·lel, cada cop se senten més forts els que defensen el trolisme (i el seu revés bonista, la cultura de la cancel·lació).
Desitjar públicament la mort d'algú no aporta res a cap debat i pot encoratjar d'altres a fer realitat el desig expressat per un tercer, fruit d'un esbravament. Al mateix temps, i quan parlem de persones tan poderoses que s'han transformat ja en personatges, és fàcil que acabin sent víctimes d'un humor càustic, que caldria saber prendre en sentit no literal. Però, en tot cas, queda clar que Trump no és el feble, en aquesta situació (i en quasi cap altra). Així que qualsevol política hauria de partir de la defensa dels més vulnerables: aquells més susceptibles de rebre un atac i, sobretot, amb menys recursos per fer-hi front. I, de nou, sura una pregunta: és saludable que les normes de la conversa les dictin tres o quatre empreses privades?
