02/07/2011

#Twittonics

1 min

Aquesta setmana em van convidar a una trobada de gent implicada en les xarxes socials que van batejar com a #Twittonics. Es tractava de passar la vesprada en un vaixell, una meravella anomenada Southern Cross , ancorat al port de Barcelona, i assistir a un tast de gintònics -sembla que ara no hi ha cap més beguda a l'univers!-, sopar, conèixer gent, parlar del món 2.0 i sobretot fer networking . Hi vaig anar encantat perquè sempre m'havien despertat curiositat aquestes reunions que omplien el teu TL de fotos de les que fan ràbia de debò. I, la veritat, no em va decebre. Es va parlar de xarxes socials, d'aplicacions de mòbil, de l'exclusiu Google+, però també, i molt, de criatures. Al final els temes de tota la vida continuen generant audiència aquí, a la Xina popular o en una trobada de geeks aficionats al gintònic. I hi va haver moments que també ens haurien de fer reflexionar, i que cada vegada són més habituals en qualsevol reunió de més de dues persones: estones en què tots els assistents estaven enganxats al mòbil sense intercanviar ni una sola paraula. Tots engrescats a compartir fotos de les que fan ràbia de debò. Confesso que jo tampoc me'n vaig poder estar, i aquella nit l'Instagram va treure fum de debò.

stats