De quan Valls dictava les entrevistes als seus ministres (1)

Poc abans de les eleccions, Emmanuel Macron va acceptar ser entrevistat per diversos diaris regionals. Però n’hi va haver dos –segons llegeixo a la 'Columbia Journalism Review'– que van declinar la invitació perquè el president francès es reservava el dret de revisar les seves respostes abans d’anar a impremta. Aquesta és una pràctica comuna a França que fa alçar les celles als periodistes anglosaxons, on la divisió entre poder i premsa està molt més marcada.

Un altre cas sonat recent afecta Manuel Valls. L’any 2016, Myriam El Khomri era la ministra de Treball. El diari 'Les Échos' l’entrevistava sobre una llei polèmica que estava mirant de tirar endavant. Per aquest dret de revisió, la transcripció va acabar a l’oficina de Valls, que hi va afegir una frase clau, mai no pronunciada per El Khomri. Tot es va tornar encara més sòrdid quan el personal de l’aleshores president Hollande també va voler editar la frase en qüestió, però no hi van arribar a temps i es va imprimir sense els seus retocs.

Els polítics defensen la revisió de les entrevistes argüint que així no hi apareixen errors. L’hi poden demanar al nou president del Senat espanyol, que fa poc va haver d’apagar el foc creat per una aparent mala transcripció. El problema és que, sovint, els polítics aprofiten aquesta deferència per podar les parts que en perspectiva veuen que els poden portar problemes o per afegir coses que no es van dir en el seu moment. Els llibres d’estil solen censurar aquesta pràctica, però la realitat és que (un cop més) alguns periodistes solen cedir per tal de no quedar bandejats pel poder. La prova que es tracta d’un costum no gaire decorós és que mai se sol explicar al lector que el polític i el seu equip hi han posat les grapes. Quants cedeixen? Costa de dir. Demà m’estendré sobre el tema.