FICCIÓ

‘Vergüenza’ satiritza el cunyadisme

Movistar+ s’estrena en la comèdia amb una sèrie sobre un home amb l’art de provocar incomoditat

La vida quotidiana està plena de situacions que poden produir vergonya a un mateix i als altres, com ara felicitar una dona pel seu embaràs quan no està esperant cap criatura. El protagonista de ' Vergüenza', el Jesús, té la mà trencada a fer el ridícul i provocar moments incòmodes a la seva parella i família. La sèrie, la primera comèdia de producció pròpia de Movistar+, es va preestrenar sota demanda el 24 de novembre i a partir de dimarts s’emetrà al canal #0.

Javier Gutiérrez dona vida al maldestre protagonista de la sèrie, un fotògraf de BBC (bodes, batejos i comunions) que, tot i no tenir cap talent, considera que està destinat a un futur artístic. Aquest home egoista, sense gaire empatia i que no sol fer autocrítica, fa que la Nuria (Malena Alterio), la seva nòvia, topi contínuament amb situacions que fan que s’avergonyeixi de la seva parella. La capacitat sense límits del Jesús per ficar la pota és un suplici també per a la seva família política, els seus sogres Carlos (Miguel Rellán) i Maricarmen (Lola Casamayor), i l’Óscar (Vito Sanz), el seu soci, que tot i ser conscient que el seu amic no té talent artístic, li ho oculta i l’ajuda a perpetuar la seva il·lusió.

Una sèrie d’autor

“Espanya està plena de personatges com el del Jesús, que és el rei del cunyadisme”, explica Javier Gutiérrez, que afegeix que darrere dels seus vicis i defectes s’amaga un perdedor, “un home molt solitari que també té el seu drama humà”. “És una comèdia que fa mal, no és complaent, perquè és el retrat d’una parella de mitjana edat que, per una banda, ens produeix vergonya i , per l’altra, també intentem entendre”, assegura Gutiérrez, que afegeix que en el transcurs dels deu capítols que formen la primera temporada el Jesús evolucionarà i l’espectador podrà comprovar com el personatge va més enllà del seu patetisme inicial.

Per a l’actor, Vergüenza suposa un canvi en el gènere de la comèdia a Espanya gràcies al seu agosarament. “Mai m’havia trobat amb un personatge tan extrem”, explica l’actor, que amb l’estrena de la sèrie confirma que el 2017 ha sigut un any d’èxits per a ell: ha enllaçat projectes com Estoy Vivo, ficció de prime time de TVE, i la pel·lícula El autor. “Està sent un any immillorable, tot i que tinc present que hi ha molts companys que no estan treballant o que no poden viure dignament de l’ofici”, recorda.

La participació de Gutiérrez en la sèrie estava decidida des que els creadors, Álvaro Fernández-Armero i Juan Cavestany, van començar a imaginar la història del Jesús. Tots dos confessen que van pensar en ell i en Malena Alterio, amb els quals ja havien treballat en projectes anteriors, per interpretar una parella que, tot i la seva relació agredolça, segueix junta fent front a la precarietat laboral i els desencisos del dia a dia. “La vam pensar amb ells i per a ells i per això creiem que es pot considerar que Vergüenza és una sèrie d’autor”, assegura Cavestany. En el cas d’Alterio, Cavestany afirma que hi ha una certa simbiosi entre personatge i actriu -que comparteixen vulnerabilitat i gràcia- fins al punt que el rol de la Nuria es podria considerar un homenatge a la intèrpret.

Sobreviure al sentit del ridícul

“La vergonya és un tema que sempre ens ha obsessionat força, potser perquè tots dos tenim un sentit del ridícul bastant fort”, explica Álvaro Fernández-Armero. El seu company creatiu ho corrobora. “És un sentiment amb què convisc diàriament, quan me’n vaig a dormir sempre reprodueixo escenes en què crec que he quedat malament”, assegura Cavestany. Per al creador, en el mecanisme de la vergonya hi ha en joc unes quantes coses: “La intimitat, què volem ser i què volem aparentar”. Amb l’excusa d’explorar aquesta emoció, la comèdia proposa “un mirall d’intimitats” en què l’espectador es pot sentir identificat o horroritzat.

Vergüenza recull l’herència de sèries britàniques i nord-americanes com ' The office', ' Curb your enthusiasm' i Extras, ficcions que jugaven amb un humor incòmode i que estaven en emissió quan els creadors van començar a desenvolupar el projecte, ara fa nou anys. Segons expliquen, la sèrie no es va poder fer realitat fins que van aparèixer les televisions de pagament, com Movistar+, per produir ficció pròpia, perquè la història i el to no encaixaven en els canals en obert, que busquen productes que arribin a un públic com més ampli millor. Tot i que Fernández-Armero reconeix que l’humor incòmode està a la base de la sèrie, també reivindica els elements de comèdia romàntica fosca que s’hi poden trobar. “És un retrat sobre personatges una mica extraviats i perdedors”.

“Perquè la sèrie tingués sentit havíem d’anar com més lluny millor en el plantejament”, assegura Fernández-Armero, que defineix el protagonista com un home que té un sentit patètic de les relacions socials i una incapacitat per comunicar-se amb els altres d’una forma coherent. “No és el tipus de personatge que t’enduries a casa”, sentencia, tot i que assegura que han volgut donar-li matisos per fer sortir la humanitat del fotògraf.

Segona temporada a l’horitzó

“Ens encantaria que la sèrie tingués continuïtat. És una història que dona per a més i els personatges segueixen vius al nostre cap”, assegura Cavestany, que no descarta una segona temporada de la comèdia. Per al creador, la primera tanda de deu episodis és un punt de partida que deixa la trama oberta.

“La vergonya és inabastable i pot donar molt de si, no sols una temporada més, sinó unes quantes”, assegura Gutiérrez, que es mostra encantat amb la possibilitat de poder seguir sent durant un temps més el Jesús.

Més continguts de