FICCIÓ

Vuit sèries per viatjar sense moure’s del sofà

Des d’Itàlia fins a l’Àrtic, les ficcions televisives permeten veure món des de casa

La temperatura no para de pujar i el temps lliure de les vacances s’estén davant de l’espectador com un oasi. Quan la bossa dels estalvis no deixa de minvar, les sèries es converteixen en una bona alternativa per viatjar sense gastar ni un duro ni enfrontar-se a condicions meteorològiques extremes. Amb l’ajuda d’un bon ventilador, aquestes sèries conviden a anar més enllà de les quatre parets de casa sense haver de posar un peu a terra.

‘Master of none’

L’amor a la italiana d’Aziz Ansari

La segona temporada de la sèrie creada per Aziz Ansari és una oda a la cultura italiana, la seva gastronomia i el seu cinema, des del neorealisme fins al giallo. Ansari transmet el seu amor pel país transalpí d’una manera contagiosa: la banda sonora, amb cançons de Pino d’Angiò o Lucio Battisti, fa que l’espectador se senti com si estigués a la Toscana o a l’Emília-Romanya, conduint una vespa per les seves sinuoses carreteres, i l’exaltació de la cuina italiana fa inevitable somiar amb ristrettos i raviolis. La passió d’Ansari per la gastronomia italiana es tradueix en l’aparició especial d’un dels xefs italians de referència mundial.

El director i guionista es va traslladar durant tres mesos a Mòdena per preparar la temporada i, de passada, aprendre italià i cuinar pasta. Segons ha explicat el cocreador de la sèrie, Alan Yang, van voler esquivar ciutats més tòpiques com Venècia o Florència, molt explotades en l’àmbit audiovisual, i mostrar zones que els permetessin submergir-se més en l’alegria de viure italiana.

Ansari té la mà trencada a l’hora de captar l’atmosfera dels llocs que estima, ja sigui Itàlia o Nova York, que també juga un paper molt important en la seva ficció. Viatjar amb Ansari per Itàlia és sinònim de felicitat.

‘Portlandia’

El paradís dels ‘hipsters’ i moderns

La sèrie protagonitzada per Fred Armisen i Carrie Brownstein és un catàleg perfecte de tots els estereotips que es passegen pels carrers de Portland, una de les ciutats nord-americanes més progressistes i joves. Filen tan prim que és gairebé innecessari agafar un vol i anar fins a l’altra punta del món per conèixer la ciutat; amb la sèrie es pot fer una immersió total en els seus aspectes més característics: des dels seus famosos dònuts fins a la passió pel menjar orgànic. L’avantatge de fer-ho des del sofà és que l’espectador evita haver de barallar-se amb les llibreteres feministes d’un dels gags més cèlebres de la sèrie. De fet, les propietàries reals de la llibreria han acabat tan cansades de rebre visites de seguidors de Portlandia que a l’aparador de la llibreria hi han penjat cartells en contra de la sèrie acusant-la de devaluar el missatge feminista i d’incentivar la gentrificació.

‘Top of the lake’

Paisatges exuberants per a una història recargolada

A l’espera de l’estrena de la segona temporada, el drama de Jane Campion protagonitzat per Elisabeth Moss convida a endinsar-se en els paisatges inhòspits de Nova Zelanda, que a Top of the lake llueixen una tonalitat de grisos, pròpia del gènere, gairebé contraposada als verds llampants que mostrava El senyor dels anells. De fet, els paratges exuberants de la sèrie de Jane Campion, nascuda a l’illa, estan més a prop d’una altra pel·lícula -també prou fosca- de Peter Jackson, Criatures celestials. Nova Zelanda i la seva idiosincràsia no han sigut gaire representades a la televisió. Top of the lake és una oportunitat per traslladar-se fins als antípodes i descobrir els grans llacs, les muntanyes i els densos boscos del país.

Els calfreds que inspiren les postals neozelandeses combinats amb la història de la detectiu Robin Griffin són un bon remei per a les calors i la xafogor mediterrànies.

‘Outlander’

Un drama romàntic d’època a les Highlands escoceses

Des que sonen els primers acords de la sintonia d’   Outlander - que segueix la melodia d’una cançó folk- queda clar que Escòcia serà una part fonamental d’aquest drama romàntic. La sèrie, protagonitzada per Caitriona Balfe, és un viatge en l’espai, descobrint les Highlands, però també en el temps. La infermera Claire Randall fa un salt cap al passat i és transportada màgicament des del final de la Segona Guerra Mundial fins al segle XVIII, on toparà amb un grup de rebels escocesos que lluiten contra l’exèrcit anglès. Els paisatges verds de les muntanyes del nord d’Escòcia seran testimoni de la història d’amor entre la Claire i el Jamie, un dels soldats escocesos.

De la mà de la protagonista, l’espectador coneixerà la natura i els castells d’Escòcia, encara que a la sèrie tinguin noms ficticis. Un dels escenaris més espectaculars és la zona muntanyosa de Rannoch Moor, on la protagonista viatja en el temps. La tercera temporada d’aquesta sèrie basada en les novel·les de la nord-americana Diana Gabaldon s’estrenarà al setembre, així que l’estiu és una bona època per posar-se al dia.

‘Treme’

L’essència de la cultura del sud dels Estats Units

La música és una part fonamental de la cultura i, en el cas de Treme, la sèrie de David Simon, n’és pràcticament el cor. Nova Orleans és coneguda com un dels bressols del jazz, per haver acollit la celebració més boja del Mardi Gras i per la gastronomia criolla, que barreja influències franceses, espanyoles, africanes i nord-americanes. Tots aquests elements apareixen en el drama del creador de The wire, una oportunitat per endinsar-se en un moment únic de la ciutat de Louisiana: el ressorgiment del barris de Nova Orleans tres mesos després de l’impacte de l’huracà Katrina.

Simon no busca fer un catàleg de localitzacions sinó que vol transmetre l’esperit d’una de les ciutats dels Estats Units amb una vida cultural més dinàmica. Per això hi fa aparèixer en uns cameos plens de naturalitat un gran nombre de músics: Elvis Costello, el pianista Allen Toussaint, Cassandra Wilson o Dr. John.

‘Mozart in the jungle’

Un periple mexicà, tocat per la màgia i la música

Tot i que està ambientada a Nova York, el mexicà Rodrigo de Souza, interpretat per Gael García Bernal, fa somiar en el país de Frida Kahlo, malgrat que el personatge sigui un compendi de grans tòpics llatinoamericans, beguda de mate inclosa (típica de l’Argentina). Més enllà del seu periple entre la jet set de Manhattan, la sèrie agafa embranzida quan convida l’espectador a participar en algunes de les bogeries de Rodrigo al seu país natal, on viatja amb tota la companyia, o a Venècia, on munta un espectacle per a una gran diva de l’òpera. També permet veure el director d’orquestra i l’oboista Haley passejant entre els camps de cactus o visitant el poble màgic de Tepoztlán.

‘Escobar, el patrón del mal’

La Colòmbia de Pablo Escobar segons els seus compatriotes

La figura del narcotraficant Pablo Escobar genera fascinació, especialment després de l’estrena de dues sèries, la nord-americana Narcos i la colombiana Escobar, el patrón del mal. Les dues han contribuït a l’auge del fenomen del narcoturisme, una sèrie de tours relacionats amb el personatge.

Entre la versió ianqui i la colombiana, la segona aporta el plus d’estar explicada segons el punt de vista dels compatriotes d’Escobar. En el moment en què sona la cançó La última bala de Yuri Buenaventura i se sent el primer diàleg amb accent colombià, l’espectador ja es trasllada a Medellín.

‘Fortitude’

Gaudir del fred polar sense necessitat d’abrigar-se

En època de calor, res millor que deixar-se seduir per un paisatge gelat. Aquesta sèrie de misteri està ambientada a la remota ciutat de Fortitude, a l’Àrtic, una comunitat formada per persones arribades de diferents parts del món on no hi havia hagut mai cap mostra de violència. A la fictícia Fortitude la vida es divideix entre la mina de carbó i les investigacions que es desenvolupen a l’Àrtic, un retrat força ajustat de com és la vida real en aquest racó gelat. Les muntanyes nevades i les glaceres, que donen una sensació d’aïllament, són el teló de fons d’un thriller policial.

La sèrie es va inspirar en l’arxipèlag de Svalbard -un territori noruec situat a l’oceà Àrtic-, encara que bona part del rodatge es va fer a la ciutat islandesa de Reyðarfjörður. El motiu de per què els creadors van decidir falsejar l’entorn és comprensible: les temperatures oscil·len entre els -14 ºC a l’hivern i els 6 ºC a l’estiu.

Com que viatjar fins a Svalbard pot ser francament difícil i requereix una alta tolerància al fred, val la pena fer un entrenament, encara que sigui psicològic, veient la sèrie protagonitzada per Dennis Quaid.

Més continguts de