29/11/2017

El 'Washington Post' enxampa un miserable fals testimoni

2 min
El candidat republicà Roy Moore, amb la seva esposa, Kayla, en una visita al Centre d'Activitats de RSA durant les eleccions de la segona volta per a elegir al senador republicà per Alabama

BarcelonaEl candidat a senador Roy Moore ha estat acusat per diverses dones d'assetjament sexual. El 'Washington Post' ha detectat, aparentment, una tàctica molt bruta que està fent servir com a defensa: intentar intoxicar els diaris que n'estan informant amb un fals testimoni per descobrir aleshores l'engany i estendre així el dubte sobre la resta de denúncies.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El diari feia dues setmanes que entrevistava una dona amb una història explosiva: Moore l'havia deixat embarassada als quinze anys i ella havia hagut d'avortar. Els periodistes, però, no van publicar-ho perquè veien inconsistències en el seu relat. Fins que un dia la van caçar sortint de les oficines de Project Veritas, una ONG que es dedica a desacreditar els mitjans preparant-los ensarronades com aquesta, que generalment enregistren amb càmera oculta. Tot i que no hi ha confirmació oficial que la dona treballi per a ells ni que l'assumpte tingui una vinculació directa amb Moore, totes les peces encaixen perquè sigui així (i el diari aporta una pila d'indicis). De fet, Project Veritas és coneguda per les crítiques furibundes que llança als mitjans hostils amb el president Trump. La maniobra de Project Veritas és especialment mesquina, ja que podia atemptar contra la credibilitat de les víctimes genuïnes del polític assenyalat. I el cas, per cert, demostra la professionalitat del 'Washington Post', que podia haver sucumbit a l'interès automàtic que genera un testimoni així.

Negar la totalitat a partir d'un cas fals que tu mateix introdueixes en el sistema: és el que ha fet la premsa espanyola –i els ministres– amb les càrregues policials de l'1-O. Ja vaig deixar escrit, en aquest mateix racó, que fer circular imatges falses –havent-n'hi de dolorosament vertaderes– era una tàctica que beneficiava més els aparells de l'Estat que no l'independentisme. Se m'entén, oi?

stats