Watson: l’ordinador IBM que t’entén
Ken Jennings i Brad Rutter són dos dels millors participants que ha tingut el concurs televisiu de preguntes i respostes Jeopardy!, que s’emet als EUA des del 1964: el primer va encadenar 74 programes consecutius i el segon es va endur el pot més gran, de 2,3 milions d’euros. El febrer del 2011, els productors van enfrontar Jennings i Rutter en directe contra un ordinador, que va acabar derrotant-los al cap de dues nits amb una resposta sobre l’escriptor Bram Stoker. L’ordinador era en realitat una bateria de gairebé 100 servidors IBM, responia al nom de Watson i es considera la primera pedra de les aplicacions pràctiques de la intel·ligència artificial.
En aquests tres anys, Watson -res a veure amb el company de Sherlock Holmes; el nom li ve del fundador d’IBM, Thomas J. Watson- s’ha aprimat i s’ha fet més potent: ocupa setze vegades menys espai, és 240 cops més ràpid i és l’element central de la informàtica cognitiva en què IBM invertirà 1.000 milions de dòlars aquest any, amb l’aspiració de transformar-la en un negoci de 10.000 milions anuals abans d’una dècada.
Segons Elisa Martín Garijo, directora de tecnologia i innovació d’IBM a Espanya, sistemes com Watson representen la tercera fase de la computació, després dels sistemes tabuladors i els programables. Aquesta nova informàtica cognitiva amplia les capacitats humanes mitjançant tres característiques: el processament del llenguatge natural, que interpreta les consultes dels usuaris sense que les hagin de formular d’una manera determinada; la generació i l’avaluació d’hipòtesis, d’acord amb les regles que estableix cada institució, i, sobretot, l’aprenentatge dinàmic, de manera que els encerts i els fracassos queden registrats i s’apliquen a les decisions posteriors, amb possibilitat de resseguir el procés.
Els camps d’aplicació són molt diversos: Martín Garijo diu que Watson pot treballar de cuiner -una empresa de parades de menjar ràpid li encomana la confecció dels menús segons els ingredients disponibles i l’historial de consum dels clients-, d’operador d’atenció telefònica -respon a les consultes d’acord amb el grau d’èxit de les solucions en casos anteriors-, de dependent en una botiga -l’empresa North Face recomana l’equipament esportiu en funció del tipus d’aventura que vulgui emprendre el comprador- o de metge -a l’hospital oncològic Memorial Sloan-Kettering, els doctors poden creuar en pocs segons i des del seu mòbil les històries clíniques d’un milió i mig de pacients amb dos milions de pàgines de 42 publicacions especialitzades i 600.000 evidències mèdiques per determinar el tractament més adient en cada cas.
El món de la informació mèdica, en què el volum d’informació es duplica cada cinc anys, és, de fet, un dels entorns on s’aprecia més l’avantatge d’accedir amb eficiència a les dades, igual que els de la documentació legal o farmacològica. La diferència amb els sistemes convencionals de grans arxius és que els cognitius com Watson creuen material d’orígens diversos i aprenen del comportament del seu propietari, que és qui decideix quin pes atorga a cada factor: una operadora de telefonia, posem per cas, pot recomanar la tarifa que més li convé al client o la que li dóna més marge comercial.
Igual que la pel·lícula Her, de Spike Jonze, pensar en ordinadors que t’entenen quan els parles, t’arriben a conèixer i et responen amb la veu en lloc de missatges a la pantalla ens recorda la nova generació d’assistents personals que trobem en les versions més recents dels sistemes operatius mòbils: el Siri d’Apple als iPhones, el Google Now o el basc Sherpa als Android i el Cortana de Microsoft als Windows Phone. Watson hi té punts en comú, però IBM assegura que les seves capacitats cognitives són molt superiors, perquè els sistemes citats són de tipus generalista, mentre que el seu s’adapta al context i n’aprèn. De fet, l’empresa està promovent des del Mobile World Congress la creació d’aplicacions mòbils que utilitzin Watson com a motor de coneixement i decisió accessible mitjançant el núvol, i ja ha rebut més de 700 propostes que van des de diaris digitals personalizats fins a plataformes educatives digitals. No seria forassenyat pensar que Apple, Google o Microsoft adoptin la tecnologia d’IBM a la rebotiga dels seus respectius serveis.
Aquí, però, encara hi ha la barrera del llenguatge. De moment, Watson només entén i parla anglès. El grup de recerca d’IBM no descarta ensenyar-li altres idiomes. Un motiu més per donar suport als organismes i institucions que treballen en la descomposició tecnològica del català, com el grup de síntesi de veu de la UPF, i l’adopció de l’anomenada web semàntica, infinitament més avançada en anglès que en qualsevol altre idioma.
