WhatsApp 2015 = MSN Messenger 2005
Des d’aquesta setmana, la majoria dels 700 milions d’usuaris de WhatsApp poden fer servir aquest popular apliservei de missatgeria instantània també des de l’ordinador. El sistema és una mica peculiar, perquè funciona com a extensió de les sessions de xat que es tinguin obertes al telèfon. Per vincular els dos dispositius cal disposar de la versió més recent de l’aplicació mòbil, obrir al navegador de l’ordinador la pàgina http://web.whatsapp.com i capturar amb la càmera del telèfon el codi QR que hi apareix. Un cop feta aquesta operació, ja es pot xatejar còmodament en una pantalla gran i un teclat de mida completa, disposant de pràcticament les mateixes funcions que al terminal de butxaca, incloses la transferència de fitxers i la visualització de les confirmacions de missatge rebut/llegit pel destinatari.
Vist l’interès que la novetat ha despertat a la xarxa, algú podria pensar que això de xatejar per igual amb l’ordinador i el mòbil és una revolució. La veritat és que no ho és en absolut: WhatsApp no ha fet més que incorporar amb retard una possibilitat que ja oferien molts altres serveis, des del seu competidor directe Line fins a plataformes molt més antigues com el desaparegut MSN Messenger i el seu substitut Skype, Yahoo Messenger i l’antic Google Talk, anomenat ara Google Hangouts.
Jo sempre he trobat coixos els serveis que només es poden utilitzar des del mòbil i mai vaig entendre la tranquil·litat amb què usuaris veterans dels xats clàssics mencionats -que també disposen d’aplicació per a mòbils- adoptaven un sistema nou i molt menys flexible per comunicar-se amb les mateixes persones amb qui ja es relacionaven digitalment, acceptant canviar de servei segons el dispositiu.
La nova versió web de WhatsApp torna a posar les coses al seu lloc. D’aquí uns mesos podrem valorar com afecta les pautes d’ús: ¿s’enviaran més missatges?, ¿seran més llargs que ara, gràcies a la facilitat més gran per escriure’ls? Amb tota probabilitat, contindran menys errades ortogràfiques... o potser no, ja que l’ús dels correctors automàtics a l’ordinador està menys estès. En qualsevol cas, aquesta nova modalitat d’ús de WhatsApp és només l’aperitiu de la novetat realment important: la incorporació de trucades de veu -una funció també disponible en serveis rivals-, que l’empresa porta mesos provant i que sí que pot arribar a canviar el panorama general de les telecomunicacions mòbils encara més del que ho ha fet Skype amb les fixes.
Novetat amb limitacions
Un dels aspectes del nou WhatsApp web que s’ha comentat més són dos dels seus requisits tècnics. El primer: per ara només funciona amb el navegador web Google Chrome, perquè és el més compatible amb l’estàndard WebRTC del consorci W3C per a les comunicacions en temps real des del navegador web. Quan altres programes incorporin aquesta característica, l’empresa també els afegirà, i veurem com s’amplia l’accés a aquesta mena de serveis sense haver de descarregar i instal·lar aplicacions privatives com passa actualment.
El segon requisit conflictiu té a veure amb el sistema operatiu del mòbil: poden utilitzar WhatsApp amb l’ordinador els usuaris que el tinguin instal·lat i configurat en telèfons amb sistema Android, BlackBerry -tant la versió 10 actual com l’antiga versió 7-, Windows Phone i fins i tot el venerable Symbian S60 que incorporaven sobretot els models de Nokia. En canvi, els propietaris d’iPhone no poden accedir-hi. I és poc probable que puguin fer-ho en un futur immediat: les restriccions que Apple imposa a l’execució d’aplicacions en segon terme en el sistema operatiu iOS dels seus dispositius mòbils no permeten al WhatsApp del mòbil mantenir oberta la sessió de comunicació amb el navegador de l’ordinador que li caldria per funcionar. Són els inconvenients d’incorporar a posteriori la compatibilitat amb ordinadors a un servei nascut exclusivament per al mòbil, i que a més no guarda els missatges en cap servidor -viatgen de mòbil a mòbil- per motius de privacitat. En aquest aspecte és molt més flexible la solució Blend que BlackBerry acaba d’introduir per als seus smartphones : igual que WhatsApp, manté el mòbil com a terminal principal, però les aplicacions -incloent-hi el xat BBM- es poden utilitzar des d’ordinadors Windows i Mac i des de tauletes Android i iOS.
La indignació dels propietaris d’iPhone per no poder disposar de WhatsApp a l’ordinador no s’ha fet esperar, però cal posar-la en perspectiva. És molt significatiu que l’empresa hagi decidit obrir el servei deixant-ne fora els clients d’Apple, però cal tenir en compte que l’ús del servei va per barris: WhatsApp és minoritari als principals mercats de l’iPhone, com els EUA i el Japó, i als països on triomfa, com Espanya, el que és minoritari és l’iPhone, que suposa menys del 10% de les vendes de smartphones a l’Estat i una proporció encara més baixa del parc de terminals en ús. Per tant, el percentatge de víctimes locals és perfectament acceptable per a una empresa d’abast global, encara que la visibilitat d’algun dels afectats doni a entendre el contrari.
I també té un punt de justícia poètica que puguin fer servir el nou WhatsApp web els usuaris de Symbian -juntament amb BlackBerry, un dels sistemes operatius mòbils preferits pels creadors de WhatsApp- i no els d’iPhone: al cap i a la fi, l’arribada del mòbil d’Apple va escombrar del mercat els telèfons de Nokia i va precipitar el declivi de l’empresa.
