Ximpleries TT
Els criteris amb què Twitter converteix qualsevol ximpleria en trending topic o impedeix que alguna cosa aparentment interessant -i compromesa- no hi arribi són tan secrets com la fórmula de la Coca-cola. Ho explica Isaac Salvatierra en el reportatge Prevencions 2.0: cinc motius per desconfiar de Twitter , que podeu llegir avui a l'Ara.cat. Però per si a algú li queda algun dubte, pot servir d'exemple un TT d'ahir al vespre: el hashtag #DefineteCon3Palabras. Segurament ja es definia per ell mateix. Però un cop d'ull -morbós, cert- a aquesta enginyosa proposta per a la tarda absurda de diumenge permetia confirmar que, en general, no hem superat la fase del Super Pop i el joc de veritat o acció: totes aquelles excuses per parlar de nosaltres mateixos i dir el que no ens atrevim a dir normalment, i per obligar els altres a compartir-ho, en un bucle autocomplaent de vergonyeta. Una gran quantitat dels participants en aquesta versió tuitera del joc adolescent se'l van prendre seriosament. I sense cap mania ni pietat cap als seus seguidors van escriure coses com ara "objectiva, empàtica, sincera", que dóna fe de l'objectivitat de l'autora del tuit; "caparruda, graciosa i boja", el tipus d'autocrítica benèvola que estem disposats a acceptar; "ingènua, boja i riallera, què opines?", una agressió directa als pobres seguidors, que se suposa que han de respondre alguna cosa amable. Només un petit consol -trist- gràcies a algunes piulades burletes: "Lletja, grassa i acomplexada", al costat d'un avatar que ho desmentia; "Four Roses Cola", graciós però tòpic. A aquests, els pregunta ries: si això és una ximpleria, per què hi participeu? La resposta, depriment, seria: perquè així funciona, així es fan i es desfan els TT. Al final, un tuit refugi: "#DefineteCon3Palabras? Horror! Que no tornin els e-mails de preguntes tipus te o cafè / platja o muntanya!"
