YouTube disputa a Netflix liderar la creació de documentals sobre músics
La seva plataforma de vídeo sota demanda dispara les estrenes per posicionar-se en aquest camp
BarcelonaYouTube Premium, el servei de streaming amb subscripció de la plataforma de vídeos de Google, s’ha posat les piles per fer la competència a Netflix. I ho ha fet en un terreny molt concret: la producció i distribució de documentals o docusèries centrats en les figures de cantants populars. Es tracta d’un tipus de contingut pel qual havia començat a apostar la companyia dirigida per Reed Hastings i que està en auge.
YouTube Originals, el catàleg de produccions audiovisuals pròpies de YouTube Premium, s’ha fixat un objectiu molt clar i en els últims dos anys ja ha llançat una desena de títols d’aquest gènere, entre documentals i docusèries. Els més destacats són els de BTS ( Burn the stage: The movie ), Ariana Grande ( Dangerous woman diaries ), Katy Perry ( You will be my witness ) i Demi Lovato ( Simply complicated ). De cara a l’any vinent n’està preparant uns quants més, però l’estrena més imminent és el documental sobre la figura de Maluma.
Titulat Lo que era. Lo que soy. Lo que seré, aquest treball estarà disponible mundialment a partir de dimecres. Amb una durada de 90 minuts, farà un repàs a l’explosiva carrera de l’intèrpret colombià de 25 anys: contindrà clips de les últimes gires mundials del reggaetoner, se’l veurà en companyia de la seva família i hi recordarà els seus orígens humils. A més, el documental de Maluma és la primera producció de YouTube Originals centrada en un artista llatí i també la primera que es roda en castellà.
Al capdavant del projecte hi ha hagut Jessy Terrero, un dels productors i directors més populars en l’àmbit de la música urbana, que ha col·laborat repetidament amb artistes com Daddy Yankee, Wisin y Yandel, Aventura, Jennifer Lopez i Prince Royce. En el cas de Maluma també comparteixen un extens historial de treball plegats: el productor dominicà és l’home que hi ha al darrere de la direcció artística de més d’una desena de videoclips seus, incloent-hi els del club dels mil milions de visites -com El perdedor, Sin contrato, Vente pa’ca o Felices los cuatro - i, també, del seu minifilm X.
En poc temps, YouTube Premium ja acumula tantes produccions dedicades a músics com Netflix, que s’havia proposat inicialment regnar en aquest camp. Aquesta plataforma havia apostat pels mateixos continguts, però amb altres noms de gran fama actual. Alguns dels més sonats són el d’Anitta ( Vai Anitta ), Lady Gaga ( Gaga: Five foot two ), Beyoncé (Homecoming ) i Nicky Jam ( El ganador ). Aquest últim va sortir a finals de l’any passat i va ser un dels biopics més ambiciosos: consta de 13 episodis i precisament va ser dirigit per Jessy Terrero.
Canvi d’estratègia
YouTube és un gegant multimèdia, però la seva plataforma Premium no té ni de bon tros el nombre de subscriptors de què pot presumir Netflix, la dominadora d’aquest mercat. Tot i així, ha aconseguit fer-li ombra i erigir-se en competència inesperada en l’àmbit dels documentals sobre músics. Dues paperetes juguen a favor seu. La primera és la gratitud dels artistes: moltes estrelles, com Camila Cabello o Justin Bieber, van iniciar la seva carrera a YouTube i a l’hora de la veritat se n’han recordat. Cabello va començar pujant-hi covers abans de presentar-se a The X Factor USA i assolir la fama com a integrant de la girlband Fifth Harmony. L’any passat va confiar en YouTube per treure el seu minibiopic Made in Miami. Bieber, per la seva banda, no només hi va començar, sinó que va convertir YouTube en el seu trampolí a la fama. Ara el canadenc prepara un projecte amb aquesta filial de Google de cara a l’any vinent.
La segona, i la peça clau que juga a favor de YouTube, és el seu cost nul. Per accedir a la majoria dels continguts de YouTube Premium cal pagar una quota de 12 euros mensuals, però tot i així molts dels biopics d’artistes que formen part de YouTube Originals són gratuïts, la qual cosa fa que hi pugui accedir un públic més ampli i, en conseqüència, que els artistes s’hi vulguin acostar. A més, Google va anunciar fa unes setmanes que la totalitat dels continguts de la plataforma Premium passaran a oferir-se gratuïtament de manera progressiva, i de cara a l’any 2020 s’espera que tots ja siguin accessibles sense pagar. A canvi, però, s’hi inclourà publicitat.
En aquest sentit, el director de negocis de YouTube, Robert Kyncl, afirma: “Mentre la resta de companyies mediàtiques aixequen murs de pagament, nosaltres anem en la direcció oposada. Ara tenim més oportunitats que mai d’associar-nos amb anunciants i compartir amb la nostra audiència global els nostres originals aclamats per la crítica”.
De fet, la plataforma de subscripció de YouTube ha experimentat un seguit de canvis els últims anys. Va néixer com a YouTube Red a finals del 2015 i des que va passar a dir-se Premium, l’any passat, s’ha anat convertint en una alternativa a Netflix imitant tant els seus continguts com el seu model: subscripció mensual de pagament, oferta de sèries, documentals i pel·lícules pròpies, i un contingut d’engagement, propi o adquirit, que la versió gratuïta no incloïa. Ara, el públic podrà associar aquest servei amb la gratuïtat total i els artistes tindran la certesa que tothom que vulgui podrà veure els seus documentals.
