28/09/2022

Per "acord de claredat", el que la caverna ha publicat

2 min

En els escacs, si una posició de les peces es repeteix tres vegades, qualsevol dels jugadors pot reclamar taules. En política no: una negociació pot durar tant com les parts implicades vulguin. Aragonès va brandar ahir la possibilitat d’un “acord de claredat” que, paradoxalment, va causar una certa confusió. Una confusió fugaç, perquè el govern espanyol va rebutjar la via canadenca en menys del que es triga a cridar “Ottawa!”, la qual cosa no deixa de ser curiosa, tenint en compte que el PSC defensava el camí canadenc fins tot just abans-d'ahir. La transcendència de l’anunci va ser mínima, la qual cosa serveix per constatar que la qüestió catalana ha deixat d’inquietar els poders de l’Estat, que s’expressen a través dels seus mitjans fidels.

Portada d'Abc

A Espanya, la idea amb prou feines va ser consignada i Ximo Puig és el clar protagonista de la jornada, amb la seva baixada d’impostos que desafia la Moncloa. Queda lluny el temps del tremendisme apocalíptic quan cada mínim moviment es venia com l’inici de la fractura que havia d’esquinçar la pell de brau. Aquest dimarts, en canvi, només les portades de l’Abc i El Periódico de España –i encara en titulars menors– consignaven la proposta de referèndum. Era un next! en tota regla. Més claredat, impossible. A Catalunya entraven més en el joc. El Periódico, per exemple, obria portada amb “Aragonès s’allunya de la DUI per la «via canadenca»”. Hi ha, esclar, la manera simètrica de veure-ho: “Sánchez acosta Aragonès a la unilateralitat al rebutjar una via pactada”. Tornem a ser, en el fons, en el taulell d’escacs on els alfils van lliscant diagonal amunt i avall, sense que cap dels jugadors reclami taules i admeti –perquè no els interessa– que tot aquell vaivé de peces és pur entreteniment.

stats