L'activisme dels llaços grocs (i l'activisme de fer-los treure)
BarcelonaEl perfil d'activista de Quim Torra s'imposa sovint al seu rang de cap d'un govern, d'acord. Però que això ho assenyali determinada premsa no deixa de ser irònic, tenint en compte que practiquen més l'atrinxerament que no pas la ponderació. Per no parlar de l'activisme de la Junta Electoral Central (JEC), amb cinc dels seus tretze membres nomenats directament pels partits (i els altres vuit, indirectament via Consell General del Poder Judicial).
Ahir tocava pressionar Torra perquè acatés el joc de la JEC i retirés els llaços grocs del Palau. Seria absurd negar que són símbols polítics, però també ho és assegurar que són de partit(s). Tant se val, a Madrid els podia la set de via punitiva: "La Junta Electoral segueix donant pròrrogues a Torra perquè retiri els llaços", subtitulava en portada l''Abc'. "La burla de Torra de no retirar els llaços grocs constitueix un intolerable desafiament a l'Estat que no ha de quedar impune", clamava l'editorial d''El Mundo'. També a Barcelona s'aplicava pressió des dels editorials. "El sobiranisme, que ha convertit la crítica a la democràcia espanyola en una falca recurrent i interessada, hauria de saber que la vida en un règim de llibertats no és incompatible amb el compliment de la llei", afirmava 'La Vanguardia'. 'El Periódico' ho secundava, i ho aprofitava per fer una mica d'activisme... electoral: "L'actitud és la de l'Ajuntament de Barcelona, que va acceptar l'ordre per «contribuir a un debat electoral serè»". L'altra manera de pressionar era per 'fracking': insistir en la bretxa entre la postconvergència-puigdemontista i Esquerra. 'La Razón' titulava: "ERC es nega a desobeir i exigeix a Torra treure els llaços". Més tamisat, però en idèntic sentit, un dels subtítols d''El Periódico' diu: "ERC no vol més imputats per actes simbòlics". L'activista, com el nacionalista, sempre és l'altre.
