L’afortunat Sánchez i el gambit de presos

BarcelonaEls presos són peces en un tauler d’escacs, només que no són dos els jugadors que les mouen amunt i avall, sinó uns quants més: jutges, polítics –d’aquí i d’allà–, periodistes... Sánchez ja té els seus pressupostos aprovats, així que ara és l’hora del desencís. Sí, sí, ja et trucaré. Bé, tampoc no érem tan amics, no? ʺEl govern refreda l’expectativa que hi hagi indults abans del 14-Fʺ, diu la portada d’El País, que és com dir que aquest és l’anunci oficial del PSOE sobre la qüestió. S’hi suma La Razón, des del flanc dretíssim: ʺSánchez descarta treure els presos abans de la campanya catalanaʺ. Queda clar que els indults no estan a l’agenda, però El Mundo no renuncia a fer anar els presos per l’escaquer mediàtic a conveniència i es despenja amb ʺERC planeja treure Junqueras de la presó durant la campanya catalanaʺ, un titular que suggereix un assalt al presidi, mentre la resta de la premsa consigna que l’indult es quedarà al fons del calaix encara uns mesos més. Com a mínim.

Mentrestant, La Vanguardia intenta fer veure que encara hi ha partida –tot i l’enroc de Sánchez– i escriu: ʺEl rebuig judicial a la sortida dels presos deixa només la via políticaʺ. I El Punt Avui juga la via emocional amb ʺCàstig supremʺ.

A la portada de l’Abc hi surt un Sánchez a qui el vent traïdor ha girat les barnilles del paraigua vermell que sosté. ʺEl Suprem complica el pla de Sánchez per indultar els presos de l’1-Oʺ, escriuen com a titular. Al president espanyol no se li veu la boca, perquè la duu coberta amb la mascareta preceptiva. La tesi del diari conservador és que l’alt tribunal li fa la guitza. Però, a aquestes altures de la pel·lícula, no m’estranyaria gaire que, rere la mascareta del supervivent polític Sánchez, hi hagués un despreocupat somriure.