55 agressions a periodistes en dos anys

BarcelonaEntre el 2017 i el 2018, 55 periodistes, fotoperiodistes o mitjans de comunicació van ser agredits, amenaçats o intimidats mentre feien la seva feina als Països Catalans. A més, es van produir 62 casos de censura a expressions artístiques o acadèmiques, 30 actes de persecució a bloguers i usuaris de xarxes socials, i 17 resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que van obstaculitzar la feina dels professionals de la informació. Aquests i altres casos van fer créixer fins a 431 el nombre de vulneracions de la llibertat d’expressió i del dret a la informació en aquests dos anys, segons recull el Mapa de la Censura que elabora Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans de comunicació del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

El president de l’entitat, Ferran Casas, considera “esfereïdores” aquests dades i destaca que en els dos últims anys s’ha detectat un “augment significatiu” dels atacs a la llibertat d’expressió: el mateix Mapa havia comptabilitzat 122 casos durant el 2016, i l’any següent la xifra es va doblar per arribar a 245 vulneracions. “És evident que la polarització política que viu el país ha fet que s’incrementessin les agressions a periodistes que la gent no considera afins”, diu Casas, i remarca que l’entitat “denuncia els casos vinguin d’on vinguin”. De fet, gairebé la meitat de les vulneracions detectades durant el 2017 es van produir entre el 6 de setembre i l’1 de novembre, el moment de més efervescència política: en aquells dos mesos, el Grup Barnils va consignar fins a 110 situacions de restricció a la llibertat d’informació i d’expressió. Des de llavors, la situació s’ha relaxat una mica, com demostra el fet que durant el 2018 es van comptabilitzar 186 casos, però la xifra es manté molt per sobre de la que s’havia registrat dos anys abans.

En aquest sentit, Casas matisa que “l’increment té a veure amb el Procés, però també amb un clima d’intolerància general” que s’evidencia, per exemple, amb l’auge de Vox. En opinió de Laura Medina, coordinadora de l’àrea de dret a la protesta del centre de defensa dels drets humans Irídia, aquesta situació de persecució creixent a la llibertat d’expressió ve de lluny, i recorda per exemple que la 'llei mordassa' es va aprovar el 2015.

Dos fotoperiodistes acusats

Aquestes xifres s'han presentat aquest dilluns en un acte en el qual també han participat dos fotoperiodistes que han estat acusats de fets que van tenir lloc mentre treballaven. El cas més greu és el d’Isidre Garcia Puntí, que s’enfronta a una pena de fins a quatre anys de presó per un suposat delicte d’atemptat a l’autoritat i un altre de lesions a un agent antiavalots dels Mossos d’Esquadra que hauria comès durant la manifestació contra el desallotjament del Banc Expropiat que va tenir lloc el 25 de maig del 2016 al barri de Gràcia de Barcelona. Tant la fiscalia com la Generalitat (que actua com a acusació particular en defensa de l’agent ferit) asseguren que el fotògraf va llançar una tanca metàl·lica contra l’agent i li va provocar una ruptura del tendó d’Aquil·les, per la qual cosa demanen també una indemnització: el ministeri públic la situa en 40.222 euros, però la Generalitat l’eleva fins a 69.055, a més d’una multa de 1.800 euros.

La defensa de Garcia Puntí argumenta que el periodista havia anat a cobrir la protesta com a informador i que, quan el comandament dels Mossos va ordenar dispersar els manifestants, va allunyar-se corrent de la zona, igual que la resta de periodistes. “Em demanen quatre anys i 70.000 euros per haver estat fent la meva feina. T’imputen per un delicte com aquest quan tu no has fet res”, lamenta Garcia Puntí. Laura Medina, per la seva banda, considera que el seu cas és “una anomalia democràtica” amb el qual “s’ha traspassat una línia vermella”. “És un problema que atempta contra drets fonamentals com són la llibertat d’expressió i d’informació, i per tant contra la democràcia”, reflexiona. “Alguna cosa no gira rodona quan es demanen quatre anys a un company fotògraf. És un símptoma que el sistema democràtic no funciona”, afegeix Ferran Casas.

L’altre cas que s'ha exposat és el de Carles Palacio, que va ser detingut el 16 de gener per haver participat en el tall de les vies de l’AVE a Girona en l’aniversari de l’1-O, malgrat que duia un braçal que l’identificava com a periodista. “Em van detenir quan estava exercint la meva feina com a fotoperiodista a les vies del tren. Et diuen que vagis identificat, però t’acaben agredint o detenint igualment”, lamenta el fotògraf, que està acusat de desordres públics. Medina recorda que els periodistes no estan obligats a anar identificats quan cobreixen actes de protesta: és una mesura que es va adoptar perquè “havia de donar seguretat”, però segons ella ara es veu més aviat com “un risc”.

Davant d’aquesta situació, Casas creu que cal “buscar complicitats i mobilitzar-se”. Per això, el Grup Barnils i Irídia han presentat aquest dilluns un manifest en defensa de la llibertat d’expressió i d’informació en el qual apel·len directament al conseller d’Interior, Miquel Buch, i al ministre del ram, Fernando Grande-Marlaska, i els exigeixen que “assumeixin les seves responsabilitats pel que fa als atacs policials als periodistes i prenguin les mesures necessàries perquè no continuïn passant”. “La policia ha de protegir els periodistes, no atacar-los”, remarca el document. Segons Casas, el Grup Barnils ha “elevat protestes” en diverses ocasions tant al ministeri com a la conselleria, però mai no ha rebut resposta. La iniciativa pretén “pressionar els dos governs perquè posin remei a aquesta situació”, diu.

De moment, el manifest compta amb l’adhesió de més de 300 persones i d’una desena d’organitzacions i mitjans de comunicació, entre els quals hi ha l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), l’Associació Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), el Sindicat de la Imatge UPIFC, Ràdio Associació de Catalunya o la Intersindical-CSC. “Anirem fent tot el soroll que puguem, intentant que les administracions ens facin cas i que la professió ens doni suport”, diu el president del Grup Barnils, que confia que aquesta iniciativa “contribueixi a fer una societat amb uns estàndards democràtics més alts dels que tenim”.