ELS CANVIS ALS MÈDIA
Mèdia 25/12/2011

Un 'annus horribilis' per als mitjans

Tot i els rècords de consum informatiu, el sector tancarà l'any amb un balanç dramàtic. La crisi publicitària s'ha agreujat i ha convertit els tancaments i els ERO en notícies mediàtiques més recurrents.

Natalia Araguás àlex Gutiérrez M.
3 min
MOBILITZACIONS  Els treballadors de Televisió de l'Hospitalet protesten pel tancament.

BARCELONA.El periodisme pateix la pitjor situació de la seva història, alertava la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) ja a finals del 2010. Un any després, el panorama encara s'ha aguditzat. La caiguda publicitària enguany haurà estat del 5,9% i ja acumula una baixada del 30% en els últims quatre anys. Els tancaments de mitjans i els reajustaments de plantilla s'han succeït fins a deixar 4.373 periodistes a l'atur en l'últim exercici, segons xifres oficials del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), dels quals 1.151 corresponen a Catalunya. Així, ja són 9.937 els professionals de la comunicació a l'atur a tot l'Estat.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Premsa de pagament

Els grans diaris pateixen ajustaments de plantilla i EROs

A l'octubre Público anunciava un ERO que afectarà 39 treballadors, un 20% de la plantilla. Les retallades a les redaccions dels diaris han estat contínues en els últims anys, ja sigui a través d'acomiadaments o de baixes incentivades. El Punt/Avui també té pendent executar un ERO que en principi ha d'afectar 86 empleats (i que se sumen a la seixantena que l'agost van acollir-se voluntàriament a un comiat incentivat). La premsa especialitzada tampoc no se'n salva. Al gener Cinco Días emprenia una reducció de plantilla de quinze professionals, que deixava el diari econòmic de Prisa sense delegació a Catalunya. La redacció catalana del diari ABC també va quedar el 2011 seriosament tocada.

Diaris gratuïts

El tancament d''ADN' deixa ja només dos supervivents

Divendres l' ADN va publicar el seu últim número. El gratuït de Planeta seguia el camí de Metro , que va tancar a l'Estat el 2009. La caiguda de la publicitat, de gairebé el 20% en tot el subsector, juntament amb una difusió sempre per darrere dels seus competidors 20 minutos i Qué -l' ADN va tenir un tiratge de 509.646 diaris al novembre- van fer que el Grupo Planeta prengués la determinació de tancar. Creat el 2005, l'ADN havia acumulat 27,4 milions d'euros de pèrdues entre el 2007 i el 2009, segons dades del Registre Mercantil.

Revistes

Capçaleres històriques tanquen per la disminució dels ajuts

La desaparició de publicacions periòdiques en general - Don Balón va ser l'última, després de 36 anys d'existència- és especialment greu a Catalunya. "La manca de suport rebut de les institucions" juntament amb la crisi va portar al tancament a Tretzevents , segons va argumentar la publicació en un comunicat. La revista, una de les deganes en català, la publicava l'Abadia de Montserrat. Amb 60 anys d'història, no ha pogut sobreviure a la disminució dels ajuts públics als mitjans. Ha estat també el cas de la revista cultural Benzina , editada pel Grup Comunicació 21, que va deixar d'aparèixer en paper a l'estiu, o del setmanari Berguedà actual , que ara es publica només online perquè veu "econòmicament inviable" continuar amb el paper "mentre es mantingui la duresa de l'actual situació del mercat".

Ràdios

Les ràdios esquiven més bé la crisi que premsa i televisió

La cinquantena d'acomiadats de Punto Radio suposen la notícia més negativa d'un subsector que ha resistit la crisi més bé que els altres.

Televisions

Les fusions dels privats porten a retallades de plantilla

Mediaset España va completar el seu control sobre Cuatro, la qual cosa es va traduir en l'anunci que es retallaria la plantilla en 127 treballadors. D'aquesta xifra, 69 empleats pertanyien a Cuatro i 58 a la Compañía Independiente de Noticias de Televisión SL Unipersonal (Cin TV), encarregada dels informatius de Cuatro i l'extinta CNN (desapareguda el dia de Cap d'Any).

La precària situació de les arques públiques s'ha fet sentir sobretot en la televisió local. Al novembre l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat anunciava el tancament de la televisió municipal, amb el principal argument d'estalviar-se els 1,6 milions d'euros que suposa el seu pressupost anual. I la ràdio se salvava només in extremis i provisionalment.

A causa de la crisi, menys de la meitat de les televisions públiques amb llicència -17 d'un total de les 37- emeten a Catalunya. Entre les baixes del 2011, hi ha el segon canal públic de TDT del Maresme -Maresme Digital TV2-, Gavà Televisió i Canal Nord.

Els governs autonòmics també han anunciat retallades als mitjans públics. Un dels més dràstics fins ara va ser Radiotelevisió de Mallorca, que després de sis anys de vida aquest mateix mes tancava les emissions, i deixava 117 treballadors sense feina.

Productores

La contractació de programes se'n ressent amb severitat

Les productores pateixen també l'actual context de crisi en l'audiovisual: el Terrat anunciava recentment un ERO que afecta 40 treballadors. A més, 40 persones i 30 productores de Balears van denunciar a l'agost que no havien cobrat les nòmines des del febrer i que acumulen un deute de 2,5 milions.

stats