Del 'deep state' a la ultradreta catalana, al nou 'Anuari Media.cat'

BarcelonaEnmig de l’allau d’informació que rebem cada dia a través dels mitjans convencionals i les xarxes socials, hi ha temes d’una gran importància social i política que queden amagats i d'altres que, malgrat que formen part de l’agenda diària, poques vegades són tractats amb profunditat i amb una mirada crítica. Corregir aquestes dues mancances és l’objectiu de l’Anuari Mèdia.cat, que edita des del 2011 el Grup de Periodistes Ramon Barnils i que en la novena edició, presentada aquest dimecres al vespre, incorpora una novetat important: al costat dels tradicionals reportatges sobre els silencis mediàtics, l’Anuari també ofereix una anàlisi sobre els sorolls dels mitjans de comunicació.

“Pensem que tan problemàtic és que no es parli d’alguns temes com que se’n parli massa i acabem sobresaturats, però sense una mirada crítica”, argumenta Elisenda Rovira, que coordina l’Anuari juntament amb Víctor Yustres. Segons ella, una de les raons que ha motivat aquest nou plantejament és que, des del naixement del projecte fins ara, “s’ha diversificat el panorama mediàtic i també el tipus de temes que es tracten”. “No podem dir que no hi ha temes silenciats, però sí que hem vist com han aflorat (o s’han consolidat) una sèrie de mitjans que tenen un funcionament diferent, ja sigui perquè són de base cooperativa o perquè tenen un finançament molt basat en les subscripcions, i que tracten temes que podrien ser propis de l’Anuari”, explica Rovira. A més, segons ella, avui als “mitjans corporatius” (és a dir, les grans empreses privades del sector de la comunicació) hi ha “una penetració més elevada dels moviments socials” que fa deu o quinze anys. “Això respon a un canvi social: les escletxes s’han obert i és una bona notícia”, afirma, tot i que no vol ser “triomfalista”.

Periodisme de llarga cocció

Amb tot, els responsables de l’Anuari consideren que encara hi ha qüestions que no tenen prou presència als mitjans convencionals, ja sigui perquè els “incomoden” o perquè “requereixen massa temps d’investigació”. “No vol dir que no se n’hagi parlat mai enlloc, però són temes que mereixerien ser portada i ens agrada posar-los damunt la taula per avisar que potser hi hauríem d’haver prestat més atenció”, diu Rovira. És el cas del reportatge que obre aquesta novena edició de l’Anuari, que constata la sobrerepresentació de Madrid dins el cos d’alts funcionaris de l’Estat, fins al punt que per cada català que forma part del deep state espanyol hi ha quinze madrilenys. Aquest treball, signat per Dani Sánchez Ugart, és el primer que s’ha penjat al portal Media.cat, l’observatori crític dels mitjans de comunicació del Grup Barnils. La resta de peces de l’Anuari s’hi aniran afegint els pròxims dies.

Entre els temes sobre els quals la publicació posa el focus hi ha també la ultradreta catalana i, en concret, la família Royuela, qualificada per l’autor de l’article, Pep Anton Ginestà, d’"un dels clans amb més pedigrí dins l’extrema dreta als Països Catalans i a l’estat espanyol”. Els seus membres han estat vinculats a fets com l’atac terrorista contra la revista El Papus, el 1977, i l’atemptat feixista a l’estació de Bolonya del 1980, i recentment han inaugurat a Barcelona el club Empel, un nou lloc de trobada de la ultradreta catalana. El negoci de les clíniques de fertilitat o els interessos ocults rere el transvasament del riu Siurana són altres temes que s’aborden a l’Anuari.

Notícies falses i enfocaments tendenciosos

Pel que fa als sorolls informatius, la publicació inclou un dossier central dedicat a les fake news, que evidencia que l'existència de notícies falses no és un fenomen recent, es pregunta quins interessos hi ha al darrere de la difusió d'aquestes informacions, analitza el paper dels verificadors de notícies i dona pistes per identificar les falsedats que circulen per les xarxes. "Com a periodistes hem de ser més transparents, perquè la gent sàpiga com es construeix una bona informació i pugui tenir més eines per identificar les notícies falses, sense que hagi de venir un govern a legislar sobre què és veritat i què no, perquè això és perillosíssim", adverteix la coordinadora de l'Anuari. El dossier inclou una entrevista al fotògraf Joan Fontcuberta, que ha fet de la reflexió sobre la veritat un dels eixos centrals de la seva obra.

A més, l'Anuari inclou anàlisis sobre el tractament que els mitjans han fet de diverses qüestions d'actualitat, des de les donacions del fundador d'Inditex, Amancio Ortega, a la sanitat pública, fins al centralisme en la cobertura del temporal Gloria, o la representació de la diversitat racial. Així mateix, la secció El desinformatiu posa la lupa, amb tot un seguit de peces breus escampades al llarg de tot el volum, sobre el biaix amb què s'han tractat determinats temes en alguns mitjans, com ara les conseqüències de la pobresa, que s'han presentat com a tendències glamuroses "batejades amb tot d'anglicismes" i el judici de l'1-O, en què alguns editorials periodístics "van dictar sentència abans d'hora", en paraules de Rovira.

Micromecenatge exitós

Un any més, l'Anuari Mèdia.cat s'ha finançat a través d'una campanya de micromecenatge, que va aconseguir superar els 12.000 euros que els impulsors s'havien fixat com a objectiu. El llibre, publicat per l'editorial Pol·len, compta també amb el suport de la Fundació Catalunya, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Vic. Estudiants d'aquests tres centres signen alguns dels articles de l'Anuari.