DÍGITS I ANDRÒMINES

20 anys de Google: les fites (i els reptes)

El cercador celebra els seus 20 anys de funcionament amb vuit serveis que superen els 1.000 milions d’usuaris, més negoci que mai i diversos núvols a la vista

Ahir dijous, com cada 27 de setembre des del 2006, el cercador de Google rebia els usuaris amb una variant animada del seu logotip multicolor, decorada en aquesta ocasió amb globus per celebrar el 20è aniversari de l’empresa. Larry Page i Sergei Brin, els dos fundadors, mai han aclarit públicament per què commemoren l’efemèride precisament en aquesta data si van inscriure la seva societat al registre mercantil el 4 de setembre de 1998 -era divendres, de manera que la inscripció no es va fer efectiva fins al dilluns 7- i el domini Google.com ja havia estat registrat a títol personal gairebé un any abans, el 15 de setembre de 1997.

En canvi, sí que està clar que els 100.000 dòlars amb què els dos estudiants de doctorat de la Universitat de Stanford van constituir la seva empresa, aportats per Andreas Bechtolsheim, fundador de Sun Microsystems, han estat una de les inversions més rendibles de la història del sector: ahir les accions de Google valien en total 834.000 milions i la feien ferma candidata per unir-se a Apple i Amazon en el podi d’empreses que el mercat valora en més d’un bilió de dòlars.

Bechtolsheim -i altres inversors inicials com Jeff Bezos, d’Amazon- van saber veure fa 20 anys que al darrere d’aquell primitiu índex d’adreces web, aleshores encara anomenat Backrub, hi havia un algoritme molt eficient per classificar els resultats de cerca que proporcionava ràpidament els resultats més rellevants per a qualsevol consulta i que acabaria superant l’aleshores hegemònic Yahoo, que prèviament havia deixat obsolets altres cercadors com AltaVista. Actualment, Google atén cada dia 3.500 milions de consultes, un 15% de les quals són completament noves i desconegudes per al cercador, i és la porta d’entrada a la web de la majoria dels internautes.

En aquests 20 anys, Google ha anat diversificant la seva oferta. Al voltant del cercador s’han creat altres serveis pensats per oferir valor a cada usuari al mateix temps que acumulen dades sobre ell per acabar presentant-li una publicitat com més personalitzada millor, que proporciona a la firma la gran majoria dels seus ingressos: gairebé 111.000 milions de dòlars l’any 2017. Vuit dels serveis de Google ja han superat els 1.000 milions d’usuaris actius: a més del cercador web, també són milmilionaris el navegador Chrome, el més utilitzat de la xarxa; el correu electrònic Gmail, que tothom es va prendre de broma quan el van presentar el primer d’abril del 2004 oferint bústies gratuïtes d’un gigabyte de capacitat; el portal de vídeos YouTube, actual plataforma de referència en contingut audiovisual a la xarxa; els mapes de Google Maps; l’emmagatzematge en xarxa Google Drive, que es nodreix tant de les fotografies dels nostres mòbils com dels documents de les empreses que paguen per usar-lo; el sistema operatiu mòbil Android, que impulsa el 80% dels smartphones que es venen al món, i la botiga d’aplicacions associada Play Store.

Si la meitat de les consultes al cercador procedeixen ja de dispositius mòbils és en bona part gràcies a aquests dos últims serveis, tot i que no en exclusiva, ja que les aplicacions de Google estan també presents als telèfons d’Apple, el gran rival.

Al mateix temps, però, Google ha tingut ensopegades: l’any 2001 va comprar la divisió de telèfons mòbils de Motorola per tractar d’emular amb Android el grau d’integració entre hardware i software d’Apple, però només tres anys després la va malvendre a la xinesa Lenovo, amb la qual cosa va perdre 9.000 milions pel camí. Google tampoc no ha aconseguit mai l’èxit en el món de les xarxes socials ni en el de la missatgeria instantània; cap dels seus nombrosos intents de canalitzar la comunicació entre persones més enllà de Gmail ha representat una competència seriosa per als serveis de Facebook.

Pròxima estació, Vaymo

Mentre el gruix del negoci de Google està en l’explotació comercial de les visites dels usuaris als seus serveis gratuïts, mitjançant la plataforma AdSense d’anuncis contextuals (adquirida l’any 2003) i el servidor de publicitat DoubleClick (2007), l’empresa ha fet diverses apostes paralel·les que encara no han donat fruit, com la divisió d’automoció Vaymo, pionera en el desenvolupament de tecnologia per a cotxes autònoms, i el projecte Loon de globus aerostàtics que proporcionen cobertura d’internet en zones remotes. La firma també dedica recursos considerables a la intel·ligència artificial, que comença a impregnar tots els seus productes, des dels àlbums de Google Photos fins a la gestió de la bateria dels mòbils amb Android, passant pels altaveus connectats que han de servir per controlar els electrodomèstics compatibles que hi hagi a les llars, en competència directa amb l’Alexa d’Amazon. Google també té filials dedicades a l’ús de dades en sanitat i biotecnologia, com Calico i Verily, i promou desplegaments de fibra òptica d’alta velocitat en algunes ciutats dels EUA, confiant que els usuaris ben connectats acabin consumint més serveis seus.

Google manté intacte el seu objectiu inicial d’organitzar i proporcionar accés a tota la informació que hi ha al món. En canvi, el seu lema extraoficial “Don’t be evil” (No siguis dolent) s’ha anat diluint i ja no apareix als documents de l’empresa. Deu ser que les bones intencions queden en segon terme quan veus en el teu futur núvols com la competència de Facebook, que s’esforça a fer que tot el contingut que generen els seus usuaris -inclosos els missatges de WhatsApp- quedi a dins de la seva plataforma, fora de l’abast del cercador de Google. Aquesta també s’ha d’ajustar a l’estricta vigilància d’alguns governs, sobretot europeus, que pretenen limitar amb multes molt elevades l’acumulació que l’empresa fa de dades personals. I, d’altra banda, per poder seguir creixent en mercats en què fins ara no pot actuar, ha acabat creant Dragonfly, un cercador alternatiu que només mostra als internautes xinesos el contingut que el govern del seu país vol que vegin. Per això, Eric Schmidt, el conseller delegat que Page i Brin van fitxar l’any 2004 per tenir la “supervisió d’un adult”, va aventurar fa poc que d’aquí a 10 anys hi haurà una internet oberta, liderada pels EUA, i una altra de restringida a l’estil xinès. Google vol ser la porta d’accés a totes dues.

Etiquetes

Més continguts de