50 anys jugant a 'Cavall Fort'
Pionera de la normalització en temps difícils, la revista Cavall Fort celebra aquest desembre mig segle de vida. La publicació ha hostatjat a les seves pàgines els millors escriptors i pintors del país.
BARCELONACavall Fort celebra aquest mes de desembre el seu primer mig segle de vida. Nascuda el 1961, en plena dictadura i a recer dels Secretariats Catequístics de Vic, Solsona i Girona, la revista va tenir un paper fonamental com a principal mitjà alfabetitzador en català per a la canalla nascuda als amys 60 i 70. També va ser introductora del còmic franco-belga, de línia clarament en sintonia amb els seus continguts edificants i pedagògicament responsables.
La nòmina de col·laboradors que han acollit les seves pàgines inclou alguns dels grans noms de la cultura catalana del segle passat. Pere Calders, Josep Vallverdú i Salvador Espriu hi van escriure històries. I Miró, Clavé, Tàpies i Ràfols-Casamada van crear algunes de les portades més icòniques d'aquesta publicació quinzenal. També alguns il·lustradors habituals, com Cesc, Picanyol i Fina Rifà, adquiririen rang d'institució.
La celebració del mig segle es plasmarà aquest desembre amb un número especial de 100 pàgines. La revista posa en marxa també el joc 50 Enigmes de Cavall Fort, que des del gener i durant quatre mesos explorarà en clau lúdica l'univers de la revista. La culminació dels actes arribarà a l'abril, amb la celebració d'una gran festa durant tot el dia amb autors, lectors i convidats.
A més, la productora Utopia Global, juntament amb TV3, està produint un documental que narrarà les cinc dècades de vida d'aquesta revista històrica.
Mirant al futur
Actualment, Cavall Fort tira 15.000 exemplars per número, que majoritàriament es distribueixen als 13.000 subscriptors. La revista havia arribat a imprimir-ne més de 20.000 als anys 70, quan era l'única del seu tipus. "No ens amoïna en excés, perquè hem creat la revista El Tatano, per a nens de quatre anys o més, i tenim uns 7.000 subscriptors, així que estem si fa no fa igual", explica Mercè Canela, la tercera directora de Cavall Fort, des del 1997. Abans ho havien estat Josep Tremoleda (entre els anys 1961 i 1978) i Albert Jané (1979-1997).
Canela recorda encara ser-ne lectora dels primers números, quan era petita. Reconeix que mai va imaginar-se que acabaria dirigint la revista. "Treballar aquí ha estat un regal, pel tracte amb la gent d'aquí i amb els centenars de col·laboradors que hi han passat, tan plens de talent".
A la directora no li preocupa la multiplicació de l'oferta, sovint amb propostes més cridaneres. "Nosaltres, estripats no ho hem sigut mai i no ho serem ara. Cuidem l'estètica i aportem un producte de qualitat, que educa en la sensibilitat. I el lector té una capacitat enorme per saber identificar diverses ofertes i combinar les que li agraden".
