"La televisió ens cola emocions falses": debat 'Tenim la televisió que ens mereixem?'

BarcelonaSi veus aquest contingut amb un dispositiu mòbil, clica aquí per veure el vídeo

L'escriptora Empar Moliner, la crítica de televisió Mònica Planas i el cap de la secció de Mèdia de l'ARA, Àlex Gutiérrez han debatut aquest vespre sobre el paper de la televisió en el tercer debat del cicle 'I ara què?', titulat 'Tenim la televisió que ens mereixem?'. L'editor de l'ARA, Antoni Bassas, ha moderat la conversa.

Per començar, els tres participants al debat han escollit els seus "moments televisius". Empar Moliner n'ha escollit dos de "frívols" del programa 'Els matins' de TV3, en el qual, com ha recordat, col·labora. D'una banda, una entrevista al cantant Manu Carrasco que va quedar reduïda a la mínima expressió per problemes de temps, i de l'altra una conversa entre Helena García Melero i El Lute en què la periodista va treure unes manilles i va generar una situació incòmoda.

Per la seva banda, Mònica Planas ha destacat el moment en què Iker Casillas va fer un petó a Sara Carbonero després de la final del Mundial de futbol de Sud-àfrica, perquè representa "l'ensorrament de tots els codis periodístics" perquè, entre altres coses, "la periodista es converteix en protagonista, es trenca la distància ètica entre entrevistador i entrevistat" i a més "tergiversa" el masclisme.

Finalment, Àlex Gutiérrez ha recordat la frase de Paco Umbral "he venido a hablar de mi libro", que segons ell demostra la capacitat de la televisió de "crear un llenguatge propi, unes complicitats", i de generar expressions com aquesta que han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu.

Els tres ponents han parlat també de la potència del mitjà com a mitjà informatiu. "Estem molt preparats per detectar la teleporqueria, però no la cursileria. No som tan crítics amb la part rosa com amb la groga", ha reflexionat Moliner, i ha afegit. "Quan ens volen palar de la guerra ens intenten emocionar". Segons Planas, sovint des del punt de vista de les cadenes, el fet que una imatge faci plorar "és bo", perquè "ha aconseguit commoure" l'espectador.

Bassas ha mostrat els canvis en el tractament televisiu de les guerres del Vietnam i del Golf, la qual cosa ha portat a parlar sobre la capacitat de manipulació de la televisió. En aquest sentit, Planas ha recordat com la cadena nord-americana NBC va escenificar un fals final de la Guerra del Golf per poder oferir-lo en 'prime time', però Gutiérrez ha apuntat que no sempre són les cadenes qui manipulen, sinó que sovint això és responsabilitat dels governants. Per això, ha recordat com la sèrie britànica 'House of cards' criticava durament el partit conservador britànic tot i que l'havia rodat la televisió pública BBC durant un període de govern conservador. "Sóc incapaç d'imaginar-m'ho sota el govern d'Aznar", ha afegit.

Un altre dels temes de debat ha estat la teleporqueria. "La televisió ha descobert que el que funciona és el conflicte, i busca el conflicte permanent. El programa conspira contra el col·laborador", ha dit Planas. I Bassas ho ha reblat: "Cobres per ser vexat". Per Planas, doncs, no tenim la televisió que ens mereixem. "No crec que s'ho mereixi ningú, però és més fàcil de fer", ha reflexionat, i ha afegit que "la gent s'ho mira perquè ho fan", i no a la inversa.

Per la seva banda, Gutiérrez ha fet referència als programes de testimonis, un gènere que ha considerat "pervers", ja que s'aprofita de persones que tenen un problema i, a diferència dels col·laboradors de programes del cor, "no cobren".

Amb tot, els ponents consideren que la televisió actual no és pitjor que la de fa anys. "Hi ha coses extraordinàries", ha dit Moliner, i Gutiérrez ha precisat que hi ha "una diferenciació" entre la televisió gratuïta i "low cost" –tot i que ha precisat que això no vol dir que hagi de ser dolenta per força– i els canals de pagament.

Abans d'acabar, els tres ponents han confessat quins programes televisius veuen tot i que intenten amagar-ho. Mònica Planas ha explicat que veu 'Tom i Jerry', però assegura que no és l'única, ja que els estudis d'audiència demostren que hi ha una franja "molt elevada" de persones de "40 i 50 anys" que la miren, i que Iàsser Arafat també n'era fan. Gutiérrez s'ha referit a 'Confianza ciega', un 'reality' que s'emetia fa anys i que, segons ell, va ser el primer programa que "posava en ridícul" els participants. Per últim, Moliner ha admès que mira "els partits antics de Barça TV" i la sèrie 'Crímenes imperfectos'.

Durant el torn de preguntes, els tres participants al debat han elogiat el fals documental 'Operación Palace', de Jordi Évole, i han defensat el tractament que TV3 ofereix del procés sobiranista a Catalunya, tot i que Planas ha admès que la televisió pública té un posicionament força clar sobre aquesta matèria.