L'EVOLUCIÓ DELS MITJANS AL MÓN
Mèdia 05/03/2012

"Els àrabs volen llibertat de premsa, però no la nostra"

Al-Jazira "La cadena té molt de mèrit per haver-se enfrontat a alguns governs que l'han posada, literalment, en el punt de mira"

àlex Gutiérrez M.
2 min
Richard J. Roth va explicar als alumnes de la Universitat Abat Oliba com és dirigir una escola de periodisme en un país àrab.  Eva Marciel encarna la popular folklòrica Isabel Pantoja en la minisèrie de tres episodis en què es repassen els aspectes més controvertits de la seva vida.

Finalista al premi Pulitzer i exdirector de la primera edició digital del The Wall Street Journal , Richard J. Roth va visitar Barcelona dijous convidat per la Universitat Abat Oliba, en el marc de la Setmana Internacional del Periodisme. Actualment, els seus esforços se centren a dirigir una facultat de periodisme a Qatar.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Quan costa estudiar a la Northwestern University de Qatar?

Uns 30.000 euros per curs, per una carrera que dura quatre anys.

I què hi fa una de les facultats més exclusives del món en un país que, segons Reporters sense Fronteres, ocupa el lloc 115 sobre un total de 166 en matèria de llibertat de premsa?

Els qatarians saben que els seus ingressos procedents del petroli i el gas no duraran per sempre, així que volen invertir molts diners a transformar el país cap a una economia basada en el coneixement.

Hi ha també una operació de neteja d'imatge?

Segur que sí, però el que compta és que, al capdavall, això obre la porta a canvis i ells en són ben conscients. Aquest maig llicenciarem la nostra primera promoció: encara són massa pocs periodistes perquè es noti, però segur que d'aquí uns anys això tindrà un efecte segur sobre la qualitat de la premsa d'allà. La Primavera Àrab ha demostrat que hi havia una voluntat molt gran de tenir més dosis de periodisme. En el cas de Qatar, malgrat haver-hi una llei de premsa amb línies vermelles, sovint són els mateixos periodistes els que s'autocensuren i no s'arrisquen a posar a prova els límits.

Posi-me'n algun cas.

A Qatar la llei no impedeix pas informar, per exemple, del càncer de mama. Però els mitjans no en parlen perquè és una matèria tabú: la dona que ho pateix ho amaga, perquè culturalment s'interpreta com a càstig diví per alguna tara moral. I potser hauríem d'acceptar que ells volen llibertat de premsa, però no la nostra. Defensen el concepte però alhora rebutgen que es pugui fer broma de Mahoma, per exemple.

Les xarxes socials han estat determinants per a la catalització de les revoltes de la Primavera Àrab. Però el factor sorpresa ha estat determinant. Creu que ara els governs de la zona entenen més la necessitat de controlar internet amb més força?

Controlar això és pràcticament impossible. Sempre hi haurà uns nanos en algun racó del país capaços de crear un sistema per comunicar-se en xarxa, com a mínim amb l'exterior.

Twitter ha anunciat que s'adaptarà a les lleis de cada país i que eliminarà els missatges localment si un govern ho demana.

És una molt mala notícia que s'hagin rendit d'aquesta manera per assegurar-se l'expansió.

Al-Jazira ha jugat un paper clau. Com preveu que evolucionarà aquesta cadena?

Té molt de mèrit el que han fet. S'han enfrontat a alguns governs, que els han posat literalment en el punt de mira, i han patit boicots publicitaris que han posat en perill el seu finançament.

stats