Assange: en joc el perímetre de la llibertat de premsa

"[La llibertat de premsa] és el fonament de la democràcia. És l'eina perquè el públic estigui informat i els governs puguin ser fiscalitzats. I, arreu del món, la llibertat de premsa està amenaçada". Són paraules de Joe Biden, a finals del 2021, quan intentava marcar paquet democràtic per girar full de la funesta etapa Trump. El president americà té una excel·lent ocasió ara per demostrar que aquelles solemnes paraules no eren només un brindis al sol i actuar de manera conseqüent davant l'extradició ja aparentment inevitable de Julian Assange als Estats Units. No ho farà, esclar: mentre manté un discurs bonista –barat, perquè el contrast l'hi posa massa fàcil– l'administració que dirigeix actua amb revengisme i tots els tics de la persecució política.

El debat sobre si Assange és un periodista em sembla estèril, una discussió acadèmica sobre etiquetes. Queda clar que és un editor i, per tant, un catalitzador de continguts. El seu valor, com en els casos d'Edward Snowden o Chelsea Manning, rau en haver tret a la llum pública documents que el poder volia mantenir opacs perquè evidencien les seves múltiples males praxis. És a dir, periodisme, amb la novetat d'una capa tecnològica: la possibilitat de moure gigues d'informació i de treballar-la col·laborativament. Tenien agenda política? A mi, encara que pugui no estar d'acord amb algunes de les seves decisions, em sembla que ells creuen en l'interès ciutadà, però és que l'assumpte és irrellevant: com si la majoria de dossiers que envia algú a una redacció no perseguissin un interès. La batalla legal serà llarga, amb una cadena perpètua en joc, penjant com una espasa de Dàmocles. Biden té el poder de fer honor al seu discurs... o de convertir el càstig a Assange en un escarment, en un avís per a navegants.