Atiant l'anticatalanisme a partir de l'ERO de CaixaBank

 Els grans diaris que treballen feixugament per la unió de l'españaentera són, al mateix temps, els mateixos que escampen la llavor de l'odi interterritorial a l'Estat que pretenen recosir. Els 8.291 acomiadats futurs de CaixaBank troben avui lloc a la portada de la majoria de diaris. En són excepció El Periódico, l'Abc i La Razón. Però d'entre els que sí que duen la notícia sobre l'ERO més important patit mai a la banca, destaca aquest titular d'El Mundo: "CaixaBank: l'ERO més gran del sector, amb el doble de sortides a Madrid que a Catalunya". És el clàssic titular carregat voltaicament per fer saltar de la cadira el lector del rotatiu: maleïts catalans! En realitat, no té gaire secret que a Madrid es perdin més llocs de treball, perquè Bankia aporta 15.000 persones a la fusió i és a la capital espanyola on aquesta entitat té l'epicentre. El que s'hauria de comptar –però probablement la caverna no ho farà– és com queda l'equilibri de forces de directius i serveis centrals. Des del punt de vista d'estructura econòmica, aquesta és la dada rellevant.

Mitjonades

Pobra UE. Intenta ser àrbitre, però li prenen el pèl. El Mundo obre portada amb una cita de Didier Reynders, comissari de Justícia de la UE. Diu: "Els jutges han d'escollir el 50% del CGPJ, és l'estàndard europeu". A partir d'aquesta frase, La Razon titula: "La Moncloa cedeix davant la pressió de Brussel·les i retirarà la reforma del CGPJ". I l'Abc va per camins similars: "Sánchez renuncia a sotmetre el CGPJ, obligat per Brussel·les". És a dir, una embeinada en tota regla, oi? Doncs no per a El País, que opta per: "El govern es recolza en la UE per urgir el PP a renovar el Poder Judicial". Alehop! Ni els bugaders més experimentats poden capgirar un mitjó amb tanta rapidesa i perícia.