La banca, el Parlament, les pressions i la incomoditat

BarcelonaEls responsables de CaixaBank i Banc Sabadell van acudir al Parlament en el marc de la comissió que investiga el 155. Durant la seva intervenció, van negar que fossin pressions polítiques les que van motivar el trasllat de seus. Contradiuen així el relat de l'ARA, profusament recolzat en fonts, segons el qual l'Estat va ordenar la retirada massiva de fons a les seves empreses i administracions. La seva versió, per tant, queda recollida. La seva compareixença ha estat una doble pàgina en aquest diari, i era també portada a l'Abc. En canvi, a La Vanguardia es recollia en pàgina esquerra –tradicionalment, la germana pobra dels diaris, perquè el lector passa les planes mirant cap a la dreta–, en uns baixos –de nou, la posició menys privilegiada– i sense fotografia –que sempre convida menys a la lectura–. És un bon indicatiu de la incomoditat que aquest assumpte genera en l'establishment.

Coronahistèria

Entre la responsabilitat i l'alarmisme, els diaris seriosos intenten trobar el punt just per al tractament de la crisi provocada pel coronavirus. Però en els temps de Lord Click, alguns es pleguen al sensacionalisme. El Mundo titulava: "El Comitè Olímpic Internacional obre la porta a la cancel·lació dels Jocs pel coronavirus". A dins, el lector s'adonava que es tractava d'un sol membre del COI –el més veterà, però algú que ja no està en el pinyol del poder– i que tot just deia que en tres mesos es valoraria la situació. És un exemple clar de com forçar la notícia: el que ha dit és pur sentit comú. Seria absurd negar la possibilitat de cancel·lació. Ara bé, en la ment de molts lectors ja haurà quedat la imatge d'uns Jocs Olímpics cancel·lats.