La bandera de tothom, si us plau per força

BarcelonaA ningú se li acudiria cridar: "Governaré per a tothom! Incloent-hi els homòfobs, els racistes i els nostàlgics de Franco". Hi ha algun partit que ocupa exactament aquest espai electoral, però mesura prou la seva comunicació pública per no explicitar-ho. En canvi, quan es parla de la unitat d'Espanya, de seguida apareix el clixé que cal "governar per a tothom". Que la proclama és igualment absurda com la que escrivia al principi es fa evident amb les portades d'aquest dilluns. Un parc madrileny va plantar més de 50.000 banderetes espanyoles, en honor a les víctimes del covid a l'Estat. D'una cosa podem estar-ne segurs: alguns dels difunts –per pura probabilitat– segur que no s'identificaven amb la rojigualda. I el fet que l'estampa –tan espectacular des del punt de vista cromàtic com inquietant des del polític– aparegui només a les portades de l'Abc i El Mundo evidencia que la bandera és més d'uns que dels altres. La lluita per la narrativa és la lluita pels símbols, la qual cosa entra dins la normalitat. Però, almenys, que ens estalviïn la inconsistència de la retòrica inclusiva: inclou-te o que te pego leche.

La recompensa

Ganxo d'esquerres del New York Times, que desvela les declaracions de la renda de Trump. No les reprodueix, per criteris legals, però la informació que publica és suficient per saber que a) el president va mentir sistemàticament sobre quant pagava, b) que un dels homes més rics d'Amèrica paga pocs impostos i c) que algunes de les seves activitats entren en conflicte amb la diplomàcia del país que presideix. El director del rotatiu, Dean Baquet, explicava que l'exclusiva només ha estat possible amb el factor T del periodisme: el temps. Quatre anys, s'ha passat l'equip de reporters investigant el (poc) contribuent Trump. Però, al final, hi ha hagut recompensa.