Bipartidisme mediàtic: entre la pomada i el periodisme ‘machote’

BarcelonaHi ha diaris que tenen paper, tinta... i pomada. "La crisi econòmica empetiteix el marge d’oposició del PP", titula en portada La Razón. És una frega important, per calmar la irritació que pugui causar en el lector del diari –probable votant dels populars– el fet que la formació ha passat per l’adreçador de la responsabilitat institucional (que és un eufemisme com qualsevol altre per dir instruccions-de-l’Íbex-35). El subtítol abunda en aquesta idea de la involuntarietat i, per tant, la inevitabilitat. "La pressió interna i externa obliga els de Casado a votar amb el govern". Pura tragèdia grega. S’ha donat suport a Sánchez, doncs, seguint unes forces tel·lúriques. Internes i externes: impossible de sostreure-se’n. L’altre dia, jo mateix em vaig veure en aquesta tessitura: les pressions internes i externes em van obligar a posar pinya a la pizza. Però jo no volia, senyoria. La farmaciola de La Razón es completa amb aquest apòsit de subtítol: "Sánchez afiança la via Ciutadans-PNB i neutralitza el poder d’ERC i Podem".

El Mundo, que té tendència al periodisme machote –aquell en el qual la política es narra com una perpètua tensió entre dominants i submisos– optava en canvi per "El govern cedeix i aconsegueix una inèdita majoria amb PP, Cs i PNB". En què quedem? No era el PP qui havia cedit, pobret, obligat per aquestes misterioses accions invisibles de la natura? En tot cas, la triple dreta mediàtica segueix avançant el seu nou marc mental de retorn al bipartidisme, amb la crossa taronja de Ciutadans.

Àlbum de titulars

"Retiren el gel desinfectant de la presó de Can Brians perquè les internes es feies cubates". (Cadena SER. Les bombolles les devien delatar).