18/06/2021

Els bisbes i els empresaris ja són també 'derechita cobarde'

2 min

"Fermesa de Casado mentre l'Església se suma als indults i la CEOE crea confusió" diu la portada de l'Abc. És un exemple més d'aquest periodisme en què la màxima virtut és dur una camisa una talla més petita de la que toca i treure pit. No deixa de ser simptomàtic que "rectificar" només s'escrigui als titulars per subratllar un error previ, mai per aplaudir una reconsideració. La triple dreta mediàtica continua considerant una hecatombe el perdó presidencial. Com deuen estar, de descol·locats, que el diari que més carrega a la dreta, ideològicament parlant, acaba enfadat amb l'Església i amb els empresaris d'una sola tacada. Això amb Franco no passava! "L'establishment català esperona els indults i pressiona Casado", escriu El Mundo. Tenint en compte que la capçalera –i els seus lligams amb l'Íbex-35– representa la quintaessència de l'establishment espanyol, cal deduir que el que els molesta no és l'establishmentitat de la cosa, sinó que sigui catalana. "Garamendi incendia la CEOE donant suport als indults", s'hi afegeix La Razón, mirant de tirar una mica de gasolina a la qüestió per desviar l'atenció del fet que un líder empresarial contradigui el PP.

La fermesa com a principal valor polític. L'ofensa perpètua com a manera de defensar el projecte nacional espanyol. L'apocalipsi en sessió contínua com a tècnica narrativa única.

No puc acabar sense consignar un titular de portada d'El Mundo que m'ha fet especial gràcia: "Ayuso llança un pla com a alternativa a Sánchez amb picades d'ull a esquerra i dreta". Com que aquesta columna és de servei públic, em permeto recomanar a la presidenta madrilenya que siguin picades d'ull consecutives i no pas simultànies: tancar els dos ulls alhora, per caure en gràcia a tothom, és la recepta perfecta per acabar amb el nas encastat al primer fanal.

stats