Pareu màquines 15/08/2022

Boris Johnson, d'ofici periodista (i 3)

2 min
Partygate: vòmits, baralles, karaoke i Johnson “responsable”

No hem pas de patir per la supervivència econòmica de Boris Johnson, que una vegada es va referir als seus ingressos com a columnista de The Telegraph –275.000 lliures anuals de l'ala– com a la “xocolata del lloro”: entre conferències i drets d’autor per pròxims llibres té el futur assegurat. Però que el Daily Mail l’estigui temptant sí que diu alguna cosa sobre les relacions entre mitjans i poder: després tot són lamentacions sobre la confiança del públic en la premsa.

De fet, el tabloide era relativament hostil amb Johnson quan el dirigia Geordie Greig. Però quan va ser substituït per Ted Verity el tomb editorial va ser evident: mentre tots els rotatius, fins i tot els conservadors, anaven deixant-lo caure, el Mail va seguir defensant-lo. I el dia que els seus correligionaris li van mostrar la porta de sortida, l'endemà titulaven a portada: "Però què diantre heu fet?" La figura clau en aquest cop de timó és Paul Dacre, director editorial del grup... i padrí de Verity. El mateix Paul Dacre que es postulava a presidir l’OfCom, l’organisme regulador britànic (o sigui, el CAC català). I que es va quedar sense poder-ho fer, de manera que, segons publica The Guardian, el seu nom té ara tots els números d’aparèixer a la llista de condecoracions honorífiques que elaborarà Johnson, com és tradicional que facin els primers ministres quan abandonen el càrrec. Un premi de consolació, vaja. Però potser també un lubricant per obtenir una mica d'aquesta xocolata del lloro extra.

Com a mínim, espero que a Dacre no el nomenin comissari honorífic, com va fer Jorge Fernández Díaz al director de La Razón, Francisco Marhuenda. Si ja ni el Regne Unit guarda una mica les formes, és la fi de la civilització.  

stats