Els 30.000 brasilers d'Eugeni Xammar
Ara li diré quina era la inflació acumulada al Brasil en els 15 anys que van des del desembre del 1979 al juliol del 1994: el 13.342.346.717.617,70%. En canvi, entre el juliol del 1994 i el desembre del 2009, el 196,87%. Bestial. Com el Brasil passà d'una xifra a l'altra, del descontrol inflacionari a una moneda estable, ho explica Saga brasileria , de Miriam Leitao, la millor periodista econòmica (i potser sense "econòmica") del Brasil. Una veritable epopeia popular, cregui'm. El cas és que la periodista busca un punt de comparació per a la hiperinflació brasilera i, esclar, va de pet a la república de Weimar, on només el mes d'octubre del 1923 l'IPC es va enfilar al 24.280%. Quines són les fonts de Leitao sobre el cas alemany? Doncs la principal és el nostre Eugeni Xammar! El descriu amb paraules que qualsevol periodista voldria per a epitafi: " O jornalista catalão Eugeni Xammar nunca pôde reclamar da sorte. Poliglota, viajante, esteve várias vezes no lugar certo na hora certa, como naquele outono de 1922, em que foi mandado por ' La Veu de Catalunya' para ser correspondente na Alemanha. Seus textos são documentos históricos preciosos ". Etcètera.
Pobre. Encara avui el 90% dels periodistes (i dels professors) del país no saben qui era. En sabem més de Larra, Hunter S. Thompson o Jean Daniel que d'en Xammar, que és tan colossal com tots els altres. El que passa amb els textos i la memòria de Xammar passa també amb els magnífics periodistes de la generació dels anys 20 i 30 del segle XX: Passarell, Planes, Vigo, Cabot, De Bellmunt, Guansé, Madrid i d'altres. Ens els van arrabassar la Guerra i la dictadura i ens els està retornant l'esforç que fa l'editorial A Contravent. Ara també els reivindiquen al Brasil. El llibre de Leitao va vendre 32.319 exemplars l'any passat. Més de trenta mil brasilers saben que Xammar era un tità. És un consol.