El que caldria aclarir sobre la Universitat de la Felicitat

BarcelonaEl que caldria aclarir sobre la Universitat de la Felicitat és que no és una universitat. És a dir, que no dona cap títol homologable als graus i màsters que emeten les verdaderes universitats. Sembla obvi que caldria fer la distinció, oi? Doncs diversos mitjans parlen d'aquest centre dedicat al 'coaching' –i amb una evident filiació pseudocientífica– eludint aclarir-ho. "Milers de persones enriqueixen les seves vides a través de la Universitat de la Felicitat", diu un article a 'La Razón' que espero que sigui de pagament (tot i que es presenta com a informació). A 'La Voz de Galicia' entrevisten la directora d'un d'aquests centres a Vigo, amb no-preguntes com: "Hi ha una regla que diu que es necessiten almenys quatre abraçades per sobreviure i dotze per créixer" o "La pinya i el plàtan ens fan més feliços". També a 'El Economista' hi trobo un article antic que diu: "La Universitat de la Felicitat, seguint l'exemple de prestigioses universitats nord-americanes i europees, començarà els cursos aquesta tardor, avalats per la Universitat de Salamanca". He voltat per la seva web i no veig enlloc el segell d'aquesta institució donant suport a la formació de la felicíssima universitat. I, en l'apartat de professors –un dels quals firma com a Miguelillo el Mago–, veig que bona part es declaren experts en programació neurolingüística, un conjunt de tècniques que prometen solucions fàcils per a quasi tot però que, ai las, no han sigut reconegudes per la ciència. Però posa-hi un 'neuro' al principi, que ho arregla tot.

Jo entenc que un centre així es revesteixi d'etiquetes que suggereixen homologabilitat, ciència i rigor. Però no pas que els mitjans els segueixin el joc i no enquadrin amb precisió el tipus de negoci que hi ha al darrere. I que, com en tantes pseudociències, té a veure amb el munyiment de l'infeliç.