ValènciaAmb molt de camí per recórrer, però trencant alguns dels tòpics sobre el tipus d’espectador, la nova televisió valenciana s’ha obert forat a les ciutats molt habitades i en les persones d’entre 25 i 44 anys. Lluny d’esdevenir la cadena de la gent gran i els municipis petits, on el valencià és la llengua majoritària, les dades d’audiència d’À Punt indiquen que s’està posicionant com una televisió urbana i adulta. Aquest dilluns la cadena pública valenciana complirà sis mesos en emissió i ho farà assolint una quota de pantalla al novembre de l’1,4%, dues dècimes més que a l’octubre. Un percentatge que es tradueix en 12.000 espectadors diaris de mitjana.
Inscriu-te a la newsletter Sèries
Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
Tot i que és petita, les dades de la nova televisió valenciana no són tan dolentes si tenim en compte que, amb només sis mesos d’existència, ja acumula la meitat de l’audiència d’IB3 (3%), nascuda el 2005, o de la Televisió de Múrcia (2,7%), que va iniciar les emissions el 2006. Amb tot, l’audiència, facilitada a l’ARA per la consultora Barlovento, està lluny de l’horitzó del 4,5% que reclama el Parlament valencià per al 2019. Aquest percentatge és el resultat de la mitjana de les televisions autonòmiques creades durant els últims anys, una xifra que el contracte programa admet que cal ponderar en funció “del pressupost per habitant” de cada cadena.
Sense increment del pressupost
Per abastar aquesta xifra, les Corts Valencianes no preveuen atendre la petició del canal d’incrementar el pressupost dels 55 milions d’euros actuals a 69, un fet que la directora general, Empar Marco, va assegurar que “limita les opcions de ser creatius i fugir d’una programació de baix cost”. Aquestes limitacions econòmiques de ben segur que dificultaran l’exigència de continuar creixent si la cadena desitja complir el següent objectiu fixat pel Parlament: que el canal assoleixi el 2020 la mitjana de totes les televisions autonòmiques, que al novembre va ser del 7,9%.
Un dels aspectes més cridaners del seguiment de Barlovento és el del perfil d’espectador. Així, a les ciutats que superen el mig milió d’habitants, l’audiència s’eleva fins al 3,7%. Aquest percentatge es redueix al 0,7% a les localitats d’entre mig milió i 50.000 residents, i a l’1,1% als municipis inferiors als 50.000. De la mateixa manera, entre els espectadors d’entre 25 i 44 anys la quota de la cadena arriba al 3%, mentre que entre els més grans de 64 és de l’1,1%. En el cas de la franja d’edat entre 45 i 64 anys, la quota és del 0,9%. Pel que fa al públic infantil i juvenil, entre els nens de 4 i 12 À Punt obté una quota del 0,5%. També és cridanera la distància entre homes i dones. Mentre l’1,9% dels primers segueixen la cadena, només el 0,9% de les dones s’interessen per ÀPunt.
Pel que fa a les franges horàries, les dues més destacades són de 20.30 a 24 h, amb una quota de l’1,8%, i de 14 a 17 h, amb un seguiment de l’1,7%. En els dos casos, es beneficien de la presència dels informatius. A la cua hi ha les tardes, de 17 a 20.30 h, amb una quota de l’1,1%; els matins, amb un 0,9%, i la mitjanit i la matinada, amb un percentatge del 0,6% i 0,5%, respectivament.
Com era d’esperar, els programes més vistos de la cadena són els informatius. De fet, dels 20 espais amb més audiència al novembre, 14 són els telenotícies. La màxima quota assolida és del 5,3%, exactament el divendres 16 de novembre al migdia, quan el País Valencià va patir un fortíssim temporal de pluges. La segona millor xifra va arribar dos dies després, un altre cop amb un episodi de precipitacions torrencials, quan el Notícies nit el van veure 101.000 valencians. Completen aquest pòdium dues edicions del programa de cuina Cartes en joc, amb un 3,9% i un 3,5% d’audiència; l’espai sobre atletisme A córrer, amb un 3,5%; una edició del concurs musical Family duo, amb un 3,4%; la retransmissió dels Premis de l’Audiovisual Valencià, amb un 3%, i la sèrie La vall,amb un 2,5%.
Si avaluem els programes més representatius d’À Punt, l’audiència d’ Assumptes interns, un dels principals programes d’humor del canal és de l’1,4%. Un mica superior (1,75%) és la quota de La colla, que conté programació infantil. Per la seva banda, el programa poliesportiu Tot esport s’ha situat en el 0,98%; el magazín del matí, en el 0,8%; el vespertí, en l’1,2%, i el programa d’anàlisi de l’actualitat La qüestió, en l’1,3%. Xifres, totes, encara fluixes que evidencien que ÀPunt té molta feina per fer, però també que ja té un camí traçat.
La ràdio valenciana reuneix 31.000 oients diaris
La ràdio À Punt complirà aquest dimarts un any d’emissió i ho farà després que el 29 de setembre completés una graella que havia estat confeccionada de manera transitòria des de la seva posada en marxa l’11 de desembre del 2018, quan el govern valencià i bona part de les formacions polítiques i organitzacions professionals reclamaven el retorn de la radiotelevisió valenciana al més aviat possible.
Després de quatre mesos d’emissions regulars i amb una graella ja competitiva, la ràdio autonòmica ha assolit una audiència mitjana de 31.000 oients diaris. Com és habitual, el moment de més seguiment de la cadena es produeix durant el cap de setmana, en concret, els dissabtes, quan l’emissora arriba als 88.000 seguidors. Per contra, de dilluns a divendres, l’audiència baixa fins als 22.000.
A la graella de la ràdio estrenada al setembre hi destaca l’aposta pels magazins, amb la suma de Pròxima parada, a la tarda, i Al ras, al matí. Igual que la televisió, la ràdio ha optat per l’emissió de dos grans magazins per poder abastar el màxim d’hores possibles amb una de les fórmules més equilibrades entre cost i rendibilitat.
Tal com reflecteixen les dades d’audiència, els caps de setmana estan protagonitzats pels esports amb retransmissions en què, a més del totpoderós futbol, s’inclouen programes temàtics sobre pilota, atletisme i esports d’aventura, i també música, amb espais com Col·lecció de vinils i De banda a banda.
