La influència sobre els jutges, ja a cara descoberta

2 min

En el Pareu màquines d'ahir, m'enorgullia –ai, la vanitat– d'haver pescat la frase següent enmig de la crònica de La Razón sobre la imputació de Dolores de Cospedal: "Rajoy «encara té les seves estructures de poder i influència, que arriben fins a l'àmbit judicial», o en això confien dins de la direcció popular". Em semblava que era una admissió poc acomplexada de com el partit controla la judicatura. Malgrat tot, era una frase perduda en els budells d'un text llarg, dita com qui no vol la cosa. Un dia després, aquesta mateixa idea és ja directament portada del rotatiu, sense cap mena de rubor o torbació: "Rajoy fa arribar al PP que «hi ha murs» per evitar la seva imputació". Tot un estriptis en primera pàgina, amb les vergonyes de la corrupció a l'aire i pendulants. El mur principal seria la seva innocència, esclar. Per tant, cal deduir de la frase destacada que els tallafocs diguem-ne alternatius són necessaris, ja que no es compleix aquest primer requisit.

He perdut el compte sobre quantes vegades La Razón ha invocat el-imperio-de-la-ley per justificar la causa general contra l'independentisme. Estaria bé que, si detecta l'existència de pressions en les balances judicials com per posar-ho en portada, es posicioni contra aquestes ingerències, les quals deu trobar intolerables. No ho farà, esclar, perquè la portada té l'objectiu de llançar un missatge al si del mateix PP –ni tan sols s'ha concebut pensant en els lectors– que es podria resumir amb un "i ara que ningú es posi nerviós i estiri de la manta". Estaria bé sotmetre aquesta portada a les saberudes autoritats que elaboren rànquings de països en funció de la seva qualitat democràtica.