El Canadà, el plató dels Estats Units que també té sèries pròpies

Si alguna sèrie ha situat la indústria televisiva canadenca al mapa ha sigut aquesta comèdia que a l'última temporada va arrasar als Emmy del 2020 amb nou guardons. Estrenada el 2015 a la televisió pública canadenca (CBC), explica les aventures i desventures de la família Rose, que passen de ser milionaris a viure en un motel de mala mort d'un poble que el pare va comprar al fill com a broma. Els Rose són esnobs i absurds en la majoria de situacions, però el contacte –per força– amb gent normal i corrent farà que, de tant en tant, toquin de peus a terra. Tot i ser una sèrie aparentment petita, Schitt's creek, que té un discurs molt ben travat sobre la diversitat sexual, es beneficia de dos pesos pesants de la comèdia com Eugene Levy (el pare d'American Pie) i Catherine O'Hara (recordada per ser la mare de Solo en casa).

L'última mostra de televisió canadenca la trobem a Filmin, que acaba d'estrenar la producció del guionista quebequès Serge Boucher. La sèrie de deu episodis gira al voltant de l'amistat entre dos pols oposats: Dominic Couture, de 22 anys i fill d'una família de classe mitjana molt unida, i Felix Bachand, de 33 anys i provinent d'un entorn privilegiat però que arrossega el trauma d'haver passat quatre anys a la presó arran d'un accident. La sèrie arrenca amb la mort dels dos protagonistes, cosa que farà que es vagin desgranant els secrets que amaguen les famílies dels dos amics.

La conciliació pot ser tan difícil com veure un animal mitològic. Aquesta producció canadenca, que explica la tornada a la feina de quatre mares –la Kate, l'Anne, la Frankie i la Jenny– després de vuit mesos de baixa per maternitat, ho deixa bastant clar. Ambientada al Toronto actual, mostra des d'un punt de vista còmic molts dels debats interns de les dones després de ser mares. Hi trobem des de la que fa mans i mànigues per escalar a l'empresa i alhora tenir cura del fill, passant per la que es torna a quedar embarassada sense voler-ho, fins a la que se sent totalment desconnectada i alienada de la realitat o la que no vol tornar a treballar. La creadora i protagonista de Madres trabajadoras és l'actriu Catherine Reitman, que va escriure la ficció després de tenir una depressió postpart. La comèdia, que té cinc temporades, és una producció de la televisió pública canadenca que es pot veure a tot el món a través de Netflix.

Nascuda a la televisió del Quebec, aquesta dramèdia francòfona és als antípodes de Madres trabajadoras, que ha estat acusada per alguns mitjans de ser massa burgesa. M'entends-tu?, traduïda al castellà com ¿Me oyes?, s'endinsa en les classes més desafavorides i mostra el dia a dia de l'Ada, la Carolanne i la Fabiola, tres amigues de fa anys que viuen en un barri sense recursos de Mont-real. Totes tres comparteixen preocupacions: problemes de salut mental, famílies desestructurades i precarietat. Les dues primeres temporades es poden veure a Netflix, mentre que la tercera, que s'ha estrenat aquesta primavera, encara està pendent de data d'incorporació al catàleg.

Arran de la primera temporada de The handmaid's tale, tota l'obra de l'escriptora canadenca Margaret Atwood va passar a ser objecte de desig per a la televisió. La CBC va optar per traslladar a la pantalla la novel·la Alias Grace, que l'actriu Sarah Polley (Mi vida sin mi) va adaptar en format de minisèrie. A diferència de The handmaid's tale, Alias Grace es basa en una història real: la de Grace Marks, una noia d’Irlanda del Nord que al principi del segle XIX va emigrar al Canadà fugint de la fam al seu país i que l’any 1843 va ser condemnada, amb només 16 anys, per l’assassinat de l’home per al qual treballava i la seva amant. La minisèrie comença setze anys després, quan la Grace rep la visita del Dr. Simon Jordan, un personatge que s'inventa Atwood, que vol descobrir què s’amaga rere la seva personalitat i si és realment culpable.