Cap al node català d’internet

BarcelonaDimarts de la setmana passada, el vaixell CS-Ile-de-Sein de la companyia Alcatel Lucent Marine –filial de Nokia– va dipositar poc després de les vuit del matí a la platja de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) un dels dos extrems del cable submarí 2Africa, promogut per la firma Meta –matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp– i un consorci d’una desena d’operadores de telecomunicacions entre les quals hi ha China Mobile, Vodafone, Orange i MTN. Quan entri en servei l’any 2024, el 2Africa serà el cable submarí de telecomunicacions més llarg del món. Enllaçarà Bude, a la costa oest de Gran Bretanya, amb Catalunya. Però no ho farà per la ruta més curta, la que passaria per l’estret de Gibraltar, sinó que recorrerà 45.000 quilòmetres vorejant tot el continent africà, pujant pel canal de Suez i travessant tot el Mediterrani. Pel camí s’haurà connectat a més de 40 ciutats de 33 estats en tres continents, inclosa una bifurcació cap a la península Aràbiga i l'Índia.

Tècnicament, el 2Africa és un dels cables més moderns del món: el nucli no és de coure sinó d’alumini; va soterrat a més profunditat que la majoria dels cables existents per protegir-lo millor de possibles incidències i fa servir una nova tecnologia de multiplexació que optimitza la gestió dels 16 parells de fibra òptica fins a assolir una capacitat de dades de 180 terabytes per segon (Tbps).

Ara bé, si a l’operació d’aterratge del dia 25 van assistir-hi, amb el casc i l’armilla reflectant preceptius, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i l’exconseller de Polítiques Digitals Jordi Puigneró, és perquè els cables submarins són infraestructures amb què Barcelona podrà aspirar a ser un dels principals nuclis digitals del Mediterrani, rivalitzant amb la francesa Marsella, que fins ara és el sisè node mundial d’aquesta mena d’interconnexions. El 2Africa està pensat per interconnectar centres de dades africans entre ells i amb la resta del món, a més de transportar dades entre la Xina i Europa, i la ubicació catalana permetrà fer-ho amb més eficiència que les rutes actuals que passen per París i Amsterdam.

Atraure els gegants d'internet

Una de les claus és la flamant estació d’aterratge Barcelona Cable Landing Station (BCLS) de l’empresa AFR-IX Telecom, situada també a Sant Adrià, a pocs metres de distància de la platja i inaugurada pocs dies abans. Amb capacitat inicial per a vuit cables, està previst que ben aviat n’aculli un altre, el Medusa, procedent de Port Saïd (Egipte), que també entrarà en servei l’any 2024. Disposar de connectivitat internacional directa i d’alta velocitat hauria d’afavorir no només les activitats digitals de les empreses locals, sinó també que gegants digitals com Amazon, Google i Microsoft, entre altres, instal·lin aquí centres de dades (tècnicament, zones dels seus núvols) per atendre els clients del sud d’Europa i els del nord d’Àfrica, una de les regions del món amb més potencial de creixement digital, ni que sigui perquè parteix d’un nivell molt baix.

L’altra pota de les aspiracions catalanes és la presència a Barcelona d’un dels intercanviadors de trànsit de DE-CIX, l’empresa alemanya que interconnecta en els seus centres de dades la major part de les xarxes de telecomunicacions i corporatives del món. Aquesta mena d’instal·lacions, també denominades nodes neutres, serveixen principalment per aproximar les aplicacions i el contingut al lloc on seran consumides, de manera que hagin de recórrer el camí més curt possible. Aquesta prestació és cada vegada més reclamada pels usos que requereixen una latència molt baixa, des dels videojocs en xarxa fins als entorns empresarials virtualitzats i les aplicacions industrials en temps real, on cada mil·lisegon compta. Ivo Ivanov, conseller delegat de DECIX, explica a l’ARA l’exemple de la constructora alemanya Hochtief, que ha reduït un 90% la latència de la seva ofimàtica Office 365 gràcies al fet que la xarxa de Microsoft, com la de Google, estan connectades als intercanviadors de DE-CIX. El de Barcelona compleix aquests dies el primer any d’activitat amb 40 xarxes connectades, i tot i ser el segon que l’empresa té a l’Estat, es preveu que d’aquí a dos anys iguali o superi el trànsit del de Madrid, precisament gràcies a la proximitat amb l’estació d’aterratge de cables submarins. La combinació de les dues infraestructures ofereix el màxim potencial, ja que l’intercanviador de la capital de l’Estat no té a prop –òbviament– cap estació de cables submarins, i l’altre aterratge de cables internacionals, a la població basca de Sopelana –allà arriba el cable Marea, de Google, Meta i Telefónica– no té a prop cap gran intercanviador de trànsit de dades. Ara es tracta de saber aprofitar aquest avantatge.