FICCIÓ

'La casa de papel' apuja el seu llistó emocional

La quarta temporada promet una "baixada als inferns" de tots els personatges

Quan es va decretar l’estat d’alarma i el confinament, a Twitter van aparèixer diferents usuaris que demanaven a Netflix que avancés l’estrena de la quarta temporada de La casa de papel per poder tenir entreteniment. Tot i que la plataforma no va poder fer realitat els seus desitjos, la petició és una bona mostra del furor que genera aquesta ficció, un autèntic fenomen de les maratons seriòfiles. La quarta entrega del thriller aterra aquest divendres amb vuit nous episodis. 

El perquè de l’èxit internacional de ‘La casa de papel’

Els espectadors que comencin a veure la nova temporada durant el confinament potser se sentiran identificats amb la banda del Profesor (Álvaro Morte), que, en el seu cas, està tancada al Banc d’Espanya. “Hi ha molta melancolia, sobretot al principi de la temporada, per part dels atracadors. Hi ha molts flash-backs, una mica com estem tots ara, és curiós”, explica a Europa Press Úrsula Corberó sobre els paral·lelismes entre la situació emocional dels protagonistes i la de la població en quarantena pel coronavirus. L’actriu, que interpreta la Tokio, assegura que en aquesta nova temporada, definida pel seu creador, Álex Pina, com a més “dura i fosca”, el seu personatge se seguirà endurint. “Crec que arriba un moment en què ella es converteix en una màquina”, confessa.

El futur de la Nairobi

Amb tot, el pes emocional d’aquesta quarta temporada recaurà en la Nairobi (Alba Flores), la protagonista del cliffhanger amb què acabava l’anterior temporada. En l’últim episodi, després que la inspectora Alicia Sierra ( Najwa Nimri) la posi contra les cordes fent-li xantatge, la Nairobi rebia un tret al pit que feia patir als espectadors per la seva vida. La nova temporada arrenca amb l’atracadora malferida i amb els seus companys davant del dilema d’obrir les portes del banc perquè l’atenguin els metges o intentar salvar-la ells.

“Dins de la banda, la Nairobi té una tasca una mica més invisible, que és la de vetllar per la salut emocional de tots. És una espècie de mare, una bona consellera. Si desapareix ella, també desapareix aquest factor i és per això que la banda s’ensorra”, assegura Flores sobre com la resta d’atracadors faran front a la complicada situació en què es troba la seva companya.

La febre per ‘La casa de papel’ més enllà de la petita pantalla

La Nairobi no és l’únic membre de la banda que està al límit de les seves forces. El líder, el Profesor, està en el seu moment més vulnerable convençut que la Lisboa (Itziar Ituño), la seva parella, ha mort. Álvaro Morte assegura que en aquesta quarta temporada el Profesor, com molts de la resta dels personatges, experimentarà una “baixada als inferns”.

Pina –que va fitxar en exclusiva per Netflix després de l’èxit de La casa de papel– assegura que, mentre la tercera temporada era adrenalítica i tenia poc espai per explorar el vessant emocional, la quarta se centrarà en explorar la identitat dels personatges. “És la conversió més salvatge que hem fet en la sèrie. Volíem parar l’espectador per tornar-lo a ficar en una catapulta”, confessa. Per fer aquest reset de la sèrie, Pina assegura que han pres decisions que no agradaran als espectadors. “Aquesta temporada assumim riscos més poderosos i un nivell d’incomoditat superior”, diu.

Un dels misteris d’aquesta quarta temporada és saber quin paper jugarà l’actriu Belén Cuesta, que apareixia en un parell de seqüències del final de la tercera temporada com una de les ostatges del Banc d’Espanya. “El que puc dir és que el personatge de Belén Cuesta servirà per generar molt conflicte. La casa de papel és un híbrid entre emoció i acció: el racionalisme de l’atracament perfecte està absolutament pervertit per un rang emocional dels personatges en què l’afectivitat és tan important com la trama de l’atracament”, explica Álex Pina. El creador de la sèrie avança que el nou personatge té una vinculació molt forta amb el món de la delinqüència i amb el passat d’alguns dels personatges. “Fiquem un personatge que generarà moltes línies d’afectivitat i que afectarà i desestabilitzarà en termes de tendresa molts personatges”, avança Pina, que ja va treballar breument amb Cuesta a Vis a vis.

El fenomen explicat en un documental

Juntament amb l’estrena de la quarta part de la sèrie, els usuaris de Netflix també podran accedir a un documental que analitza com la ficció espanyola ha aconseguit assolir fama mundial. La casa de papel ha fet que els seus actors siguin populars arreu del món, que els espectadors cantin el Bella ciao i que es venguin milers de màscara amb la cara de Salvador Dalí. Tot i que la plataforma no ha donat gaires detalls sobre el contingut, el documental comptarà amb el testimoni d’Álex Pina i alguns dels directors que han estat darrere dels capítols, com Koldo Sierra. També hi apareixeran alguns dels actors principals, com Álvaro Morte, Úrsula Corberó o Alba Flores, que explicaran com la sèrie ha marcat un abans i un després en la seva carrera professional. Tots ells recordaran anècdotes viscudes gràcies a la sèrie i comentaran com s’enfronten a la fama sobtada provocada per l’èxit global de la producció.