La caverna exigeix un Frigogualda
BarcelonaPrimer Gibraltar, després Perejil i ara... Frigo. L’espanyolisme mediàtic està molt reescalfat perquè no pot prendre gelats Frigo. Es veu que les noves cartes de la marca inclouen els noms dels gelats en català, anglès i alemany. L’absència del castellà ha activat els mecanismes habituals de sobreactuació, que s’expressen en tres temps. Primer temps, convertir-ho en una ofensa: "El boicot de Frigo al castellà a Catalunya desferma la polèmica a les xarxes socials" (El Español). Segon temps, l’assenyalament: "El directiu d’Unilever responsable de Frigo, un activista nacionalista" (Crónica Global, amb proves tan espaterrants com que una vegada va repiular un tuit de Carles Puigdemont amb el discurs de Pau Casals davant l’ONU). Tercer temps, la pèrdua de mesura: "Ciutadans denunciarà a la UE la negativa de Frigo a utilitzar l’espanyol a Catalunya". (Libertad Digital. Dur a Brussel·les una carta de gelats: jo vull veure la cara del funcionari que entri la denúncia). El que es busca, amb aquesta gesticulació estrafeta, és provocar un boicot per obligar la marca a rectificar.
Tenint en compte que a aquests mitjans mai se’ls acudiria parlar de boicot en la immensa majoria de casos en què el català és absent de les etiquetes, cartes i similars, el marc mental que emana –o supura, més aviat– és que el castellà és una llengua natural, no com la cosa vernacla aquesta que només mereix presència pública si ho fa de manera subordinada i de genollons. Llegeixo a la xarxa multitud de missatges del tipus "Si no volen que entenguem la carta, no els comprarem". No sé si són conscients que, com a deferència als qui s’angoixen davant del críptic significat de la paraula xocolata, la bona gent de Frigo ha inclòs uns senzills dibuixos il·lustratius, que tal vegada el seu nivell d’intolerància no els ha permès de veure.
