DÍGITS I ANDRÒMINES

Cada ciutat s'espavila a la seva manera

Més de 700 ciutats de tot el món s'han reunit a la novena edició de l'Smart City Expo de Barcelona

En edicions anteriors del congrés de ciutats espavilades (al meu entendre, una traducció més ajustada del concepte   smart city  que el de   ciutat intel·ligent), els proveïdors de tecnologia s'esforçaven a impulsar el desplegament massiu de sensors per tots els racons de la ciutat per disposar en temps real del pols urbà i poder reaccionar amb agilitat a qualsevol incidència. Però, ves per on, ara que el preu dels sensors ha baixat tant que les ciutats se'ls podrien permetre, resulta que en molts casos ja no calen: la preocupació per la seguretat ha disparat la quantitat de càmeres de videovigilància instal·lades en espais públics, la qualitat d'imatge d'aquestes càmeres ha millorat tant que ara poden captar imatges detallades a gran distància i els algoritmes d'intel·ligència artificial permeten detectar en les imatges anomalies que abans haurien requerit posar-hi un sensor o fer-hi circular periòdicament un vehicle d'inspecció.

Aquesta anàlisi profunda i continuada de les imatges de vídeo per trobar patrons és una de les funcions que ofereixen els sistemes que l'empresa nord-americana Axxonsoft i la xinesa Huawei, entre d'altres, tenen desplegats per tot el món, amb presència especial al continent africà en el cas de la segona. A Barcelona, Huawei ha tornat a exposar el seu centre de control d'operacions, una pantalla gegant que mostra en temps real les magnituds més diverses del funcionament d'una àrea urbana, des del consum d'energia de cada barri fins a la puntualitat de les línies d'autobús. Aquest any la firma ja ha posat nom a la seva plataforma: es diu Horizon i té un detall que no ens ha passat desapercebut. La pantalla de demostració ja no correspon a cap ciutat xinesa, com en anys anteriors, sinó a una de tan europea com és Amsterdam. En qualsevol cas, cada municipi té les seves necessitats, els seus objectius i està subjecte a la seva regulació, de manera que les solucions d'innovació urbana no són aplicables de manera uniforme. Per això cada vegada són més les empreses proveïdores que no exposen individualment al saló, sinó que ho fan en el marc dels estands de ciutats, regions o estats que fan servir el seu producte o servei.

Arriba la T-Mobilitat

Des del punt de vista del ciutadà, al saló hem vist funcionar per fi la T-Mobilitat, l'esperada versió digital de les targetes integrades de transport públic de l'Autoritat del Transport Metropolità. Tal com estava previst, es materialitzarà en forma de targeta de plàstic, però també d'aplicació mòbil, on es podran comprar els títols de transport amb targeta bancària i activar-los virtualment. D'aquesta manera es podrà accedir a l'autobús o l'andana acostant el telèfon al torn d'entrada. El desplegament serà progressiu: a partir de l'abril del 2020 funcionarà als municipis de la primera corona metropolitana –ampliada fins a Sant Cugat– i només amb els abonaments com la T-Jove i la T-Mes. Les T-10 encara hauran d'esperar, igual que l'objectiu final del sistema, que és fer desaparèixer les zones geogràfiques i cobrar els desplaçaments segons el recorregut, amb possibilitat de bonificacions per consum. Està previst que en el moment de l'arrencada estiguin habilitats amb lectors NFC de proximitat la meitat dels passos ferroviaris (entrades i sortides de metro i tren) i almenys una validadora a bord de cada autobús.

La mobilitat urbana ha estat, com en edicions anteriors, protagonista destacada del congrés. El tema interessa a les administracions públiques per optimitzar recursos: l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha encomanat a la unitat de dades massives del centre tecnològic Eurecat la creació dels algoritmes que determinaran, per exemple, si cal reforçar la freqüència d'una línia d'autobús o modificar-ne el recorregut. Ho faran a partir de les dades anònimes de desplaçament dels telèfons mòbils dels ciutadans. Us sona? És el mateix procediment que ha aixecat tanta polèmica quan l'Institut Nacional d'Estadística ha engegat un projecte similar a escala estatal. L'AMB i Eurecat, això sí, combinen els registres de telefonia mòbil amb els de connexió a punts wifi públics i amb els historials de venda de bitllets de les pròpies operadores.

Però la mobilitat urbana interessa també a les empreses: Luca De Meo, el president de Seat, estima que es tracta d'un mercat anual de 140.000 milions d'euros, a raó de vint cèntims d'euro per quilòmetre en trajectes de menys de cinc quilòmetres, que són el 70% dels que es fan dins d'una ciutat. Per això la marca de Martorell comercialitza des de l'any passat un patinet fabricat per Segway (el nou model, que triplica l'autonomia de l'anterior) i ha presentat el prototip d'un escúter elèctric –en realitat el fabrica la firma catalana Silence– amb 100 quilòmetres d'autonomia i prestacions equivalents a les d'una moto de combustió de 125 cc. Seat també acaba d'ampliar a L'Hospitalet de Llobregat el seu servei Respiro de cotxes compartits, que preveu oferir tant des dels seus concessionaris de cotxes com des d'aparcaments soterranis. Aquest fet els evita haver de pagar aparcament a la superfície i permet tenir resolta la recàrrega de les bateries, però en canvi els obliga a reservar places a la primera planta i en una zona ben il·luminada, perquè la majoria de les conductores eviten aventurar-se cap a plantes inferiors.

Tot i això, Seat ofereix patinets, motos i cotxes compartits, tant en règim compartit com de compra, però per fer-los servir cal donar-se d'alta en una plataforma de reserva i pagament separada. Per trobar una aplicació que integri totes les modalitats de transport cal anar a un proveïdor d'allò més improbable: Renfe. L'operador ferroviari espanyol ha presentat Renfe as a Service, una plataforma on l'usuari introdueix els punts d'origen i destinació, fins i tot en ciutats diferents, i pot reservar i pagar amb un únic compte els bitllets d'AVE, Rodalies, trajectes en cotxes de Cabify o en 30.000 taxis afiliats a Karhoo, autobusos i metro de TMB (Barcelona) i EMT (Madrid), aparcaments de Saba i patinets de lloguer Circ. L'aplicació ha estat creada per l'empresa incipient iomob en el marc de la col·laboració entre Renfe i l'incubadora Wayra de Telefónica, i no és només un projecte: ja hi ha 500 usuaris que l'estan provant entre Barcelona i Madrid.    

Més continguts de