El clàssic es retroba amb l’audiència

BarcelonaEl Madrid-Barça d’aquesta nit té molts números d’acabar convertint-se en l’emissió televisiva més vista de la temporada. De moment aquest lloc l’ocupa el partit d’anada d’aquesta semifinal de la Copa del Rei, disputat fa tres setmanes i que va tenir 9.767.000 espectadors a Espanya i 1.991.000 a Catalunya (sumant, en tots dos casos, les xifres de TV3, La 1 i Gol, les tres cadenes que el van oferir i que emetran també el d’avui, a partir de les 21 h). Però l’1-1 amb què es va acabar aquell enfrontament, que va deixar absolutament oberta l’eliminatòria, permet pensar que avui aquests registres encara podrien créixer.

Ara bé, aquest matx difícilment aconseguirà situar-se entre els clàssics més vistos de la història, que van arribar a superar els 14 milions de seguidors a Espanya i els 2,5 a Catalunya. Són unes dades que, vistes ara, semblen inassolibles, però que es van aconseguir fa només vuit anys, la primavera del 2011. En aquell moment es van donar diverses circumstàncies que van contribuir a despertar l’interès dels espectadors pels partits entre l’equip blanc i el blaugrana: el Barça estava en un excel·lent moment de forma, Pep Guardiola i José Mourinho mantenien un duel intensíssim des de les banquetes i, a més, l’atzar va fer que en tres setmanes els dos equips s’enfrontessin quatre cops, entre la Lliga, les semifinals de la Lliga de Campions i la final de la Copa del Rei. El resultat va ser que tres d’aquells partits i la pròrroga de la final de Copa es van convertir en els quatre clàssics més vistos a Espanya des que el 1992 es van començar a mesurar les audiències de televisió.

A més, segons un informe elaborat per Barlovento Comunicación, el partit de Champions del 3 de maig del 2011 va assolir l’audiència acumulada més alta de la història dels clàssics, amb 22,7 milions d’espectadors que en van veure com a mínim un minut, i també correspon a aquell dia el minut d’or dels Barça-Madrid, gràcies als 16,8 milions de persones que l’estaven mirant a les 22.26. En el cas de Catalunya, aquell matx és encara avui l’emissió televisiva amb més audiència de la història, seguit per l’anada de la mateixa eliminatòria. A l’Estat, en canvi, aquests llocs de privilegi corresponen a partits de la selecció espanyola a l’Eurocopa del 2012.

Els alts índexs d’audiència assolits l’abril i el maig del 2011 van ser possibles perquè aquells quatre partits consecutius es van emetre a través de canals en obert. Però precisament en aquell moment àlgid la situació va canviar: l’últim Madrid-Barça de Lliga que es va poder veure sense pagar va ser el del desembre del 2011 (que ocupa el cinquè lloc del rànquing dels clàssics a Espanya), i des de llavors els duels entre aquests equips als canals gratuïts han quedat reduïts a una competició menor com és la Supercopa d’Espanya (concretament, les del 2011, el 2012 i el 2017) i la final de Copa del 2014.

En aquests últims vuit anys, doncs, els clàssics s’han traslladat majoritàriament als canals de pagament, i això ha comportat un fort descens de l’audiència, que s’ha dividit per vuit: si de mitjana els sis partits Barça-Madrid de la temporada 2010-2011 van arribar a un màxim històric d’11,5 milions d’espectadors a Espanya, els cursos 2014-2015 i 2015-2016 (en què no se’n va poder veure cap en obert) es van quedar amb només 1,5 milions. Això sí, cal tenir en compte que aquestes dades, recollides per Kantar Media, obliden una part molt important de l’audiència d’aquests partits: als bars no hi ha audímetres, i per tant tota la gent que mira els clàssics des d’aquests locals no és computada.

En qualsevol cas, les xifres deixen clar que les audiències dels clàssics en els canals de pagament mantenen una tendència a l’alça: els últims cinc enfrontaments entre Barça i Madrid emesos en aquest sistema (corresponents a les últimes tres Lligues) estan entre els sis més vistos dels 23 que han ofert aquestes cadenes des del 1999. De fet, els 2,98 milions de seguidors que va reunir el partit de l’abril del 2017 suposen el rècord històric de la televisió de pagament a Espanya. Amb tot, aquest matx va tenir 900.000 espectadors menys que el menys vist dels emesos en obert, que van oferir els canals adherits a la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics) el setembre del 1992 i que va reunir 3,9 milions de persones a tot l’Estat.

Dels 72 clàssics emesos per televisió des del 1992 (deixant de banda els set que es van oferir en pay per view, dels quals no hi ha dades), el menys seguit es va jugar al Santiago Bernabéu el març del 2013, i va tenir 1.016.000 espectadors a la televisió de pagament.