10 claus digitals d’aquesta campanya

BarcelonaLa campanya del 21-D, a les xarxes, ha sigut una conversa a 318.400 veus. Aquesta polifonia s’ha traduït en 4.021.575 de mencions relacionades amb el 21-D, els candidats o els partits amb opcions d’obtenir representació. Són dades de la consultora Acceso, les quals ha pogut estudiar l’ARA en exclusiva. L’empresa, que es dedica tant a la recollida de dades com, sobretot, a la seva anàlisi posterior per a institucions i grans empreses -la majoria de companyies de l’Íbex en són clientes- ha estat monitoritzant les principals xarxes socials per avaluar quines tendències es poden consignar. Aquestes són les deu més rellevants.

1. El sobiranisme guanya la batalla de les xarxes

El sobiranisme ha guanyat la batalla de la campanya a les xarxes socials pel que fa a la capacitat de condicionar la discussió digital. Malgrat l’excepcional context que han patit els seus candidats, la possible desmobilització davant els resultats de la frustrada declaració d’independència i les grans expectatives electorals que tenia Inés Arrimadas, les dades mostren que la conversa, la viralització de continguts, la generació del relat de campanya i la interacció de l’audiència amb els contendents ha tingut en els candidats i partits sobiranistes els protagonistes principals.

2. Els mitjans tradicionals, no tan influents

Lluny queden campanyes electorals anteriors com la de l’any 2012, quan El Mundo va aconseguir incidir directament en la campanya mitjançant les seves (falses) exclusives i portades. Ara els mitjans digitals guanyen la batalla als mitjans tradicionals impresos a l’hora d’incidir en el debat a la xarxa, amb l’Ara.cat com a líder i únic dels grans generadors de conversa que també té una versió en paper. Els mitjans de comunicació tradicionals segueixen sent òbviament un gran constructor de l’opinió pública, però perden protagonisme a les xarxes i per tant en els segments més connectats de la població.

“El ciutadà, la baula més feble de la cadena de comunicació tradicional, pren el poder de les xarxes desafiant els mecanismes tradicionals d’influència dels grans mitjans en l’opinió pública -explica Sergi Guillot, director general d’Acceso-. La qüestió és saber si el mal ús d’aquestes eines de comunicació social ens ha conduït a una societat més manipulable i per tant menys democràtica, el contrari del que es pretenia. I òbviament, saber cap a on evolucionarà. Jo soc molt optimista. És una qüestió de temps i adaptació als nous mecanismes de comunicació, que seran claus per construir una societat més transparent i justa”.

3. Els ‘outsiders’, protagonistes inesperats

Malgrat el gran impacte obtingut per alguns del candidats, alguns outsiders no vinculats oficialment a cap candidatura han sigut molt influents. És el cas d’Albano-Dante Fachin (@AlbanoDante76), autor del tuit més compartit, amb el vídeo titulat 'Mensaje urgente para los 600.000 indecisos del 21-D', que ha acumulat més de 815.000 visualitzacions a YouTube. En les diverses publicacions que va fer per dinamitzar-lo, va aconseguir més de 47.000 retuits i 31.800.000 impactes en audiència. L’exmilitant socialista Beatriz Talegón (@beatriztalegon) també s’ha convertit en una de les grans dinamitzadores de la campanya. Seus són dos dels 10 tuits més viralitzats, amb crítiques contundents al veto de l’Estat a la presència d’observadors internacionals en el procés electoral (11.744 retuits) i a la prohibició de llaços grocs de la Junta Electoral (9.304). Finalment, el jove creador audiovisual Sergi Pinkman (@sergipinkman), amb els seus vídeos paròdia dels espots de campanya de Catalunya en Comú - Podem, PSC, PP i, sobretot, Ciutadans ha aconseguit més de 23.000 retuits globals.

4. La televisió guanya la premsa de paper

“A diferència de campanyes electorals anteriors, les informacions o frames introduïts per la premsa generalista han tingut molt poca capacitat d’influència temàtica en la conversa sobre la campanya electoral -avalua l’informe d’Acceso-. Alhora, ha sigut una campanya electoral també atípica per la poca repercussió digital dels eixos ideològics i programàtics de les candidatures”. Per contra, les accions i declaracions concretes del candidats sí que han condicionat el debat a les xarxes i han alimentat la conversa.

Les televisions, per la seva banda, també han pogut tenir incidència en la conversa digital gràcies als debats electorals. En aquesta categoria, TV3 ha aconseguit estimular la conversa digital més que La Sexta i RTVE: el debat de la televisió pública catalana -celebrat en el tram final de la campanya- va convertir-se en la temàtica que més conversa va generar durant tota la campanya (acumulant més de 170.000 mencions amb la participació de 42.898 usuaris únics). Superava així clarament el volum generat pels debats electorals emesos per La Sexta (122.286 mencions) i RTVE (31.816 mencions).

5. Brussel·les, la presó i els debats, principals temes

A banda dels debats televisats, la situació a Brussel·les o l’empresonament de representants polítics han sigut els altres grans eixos temàtics dinamitzadors de la conversa a les xarxes socials. En aquest marc, Carles Puigdemont va protagonitzar el tram inicial de campanya amb la retirada de l’euroordre de detenció i l’arxivament de la causa per la justícia belga: va generar més de 39.123 mencions amb la participació de 24.125 usuaris únics. En canvi, ha sigut la situació de presó d’Oriol Junqueras la que ha protagonitzat la segona meitat de la campanya (la dinamització de la seva carta des d’Estremera va provocar més de 37.755 mencions i va involucrar més de 21.000 usuaris únics).

6. Esquerra domina la generació de relat

Candidatures i candidats, mitjans de comunicació i entitats civils dominen la generació de relat sobre la campanya. Els 15 principals generadors de relat a les xarxes són d’alguna d’aquestes tres tipologies, que juntes són la font de més del 28% de tota la conversa en xarxes socials sobre la campanya del 21-D. L’entorn d’ERC ha sigut el principal creador de relat de la campanya a les xarxes, i hi ha generat més de l’11% de la conversa. El segueix Junts per Catalunya, que malgrat el poc temps d’existència de la candidatura ha aconseguit ser el segon entorn en la creació del relat del 21-D i condicionar el 6,09% de les mencions totals. Entre la resta de candidatures, destaquen Ciutadans, amb el 3,81% del relat total, i el PP, amb el 3,19%.

7. Òmnium i l’ANC mantenen capacitat d’influència

Malgrat tenir els seus líders (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) a la presó de Soto del Real, l’ANC i Òmnium Cultural han aconseguit situar-se entre els 15 principals generadors de relat de la campanya. Destaca la incidència més gran d’Òmnium, que ha generat un 3,39% del relat total, força per davant de l’Assemblea (2,89%).

8. Puigdemont és qui rep més interaccions...

Segons l’estudi, “en un context d’excepcionalitat per als candidats sobiranistes, amb un candidat a Brussel·les (Junts per Catalunya) i un a la presó (ERC), i un tercer sense la notorietat dels seus predecessors (CUP), les maquinàries comunicatives dels partits sobiranistes s’han hagut d’esforçar de valent per articular les estratègies de candidats i candidatures a les xarxes socials”.

En aquest sentit, Carles Puigdemont és el que ha connectat més bé amb l’audiència a través dels seus perfils a Twitter i Facebook. Conjuntament, ha obtingut més de 428.386 interaccions. En el cas de Twitter, Puigdemont és el que més interaccions ha rebut de l’audiència, i alhora mostra la ràtio de fidelitat més alta de tots els candidats, ja que les seves publicacions han sigut retuitejades una mitjana de 3,27 vegades per cada usuari que hi ha interaccionat, davant de Junqueras (2,55 vegades) i Arrimadas (2,52 vegades). Pel que fa a la concentració del missatge, tant Puigdemont com Junqueras han publicat pràcticament el mateix nombre de tuits durant la campanya (36 i 33, respectivament), lluny del socialista Miquel Iceta, que ha sigut el candidat més actiu, amb 233 piulades. Pel que fa a Facebook, Puigdemont també domina la interacció total i mitjana per publicació, i assoleix una mitjana de 6.480 interaccions per cada publicació. El segueixen a distància Arrimadas (3.970) i Junqueras (2.378).

9. ...però Esquerra és qui més bé connecta

Ara bé, si es miren partits en comptes de candidats, ERC és la marca que més bé ha connectat amb la seva audiència. Així, els continguts publicats a la seva pàgina de Facebook han rebut una mitjana de 2.246 interaccions durant els 15 dies de campanya (més de 206.000 interaccions totals), molt per sobre de la CUP (866 interaccions per publicació) i Junts per Catalunya (458 interaccions). De la pàgina d’ERC són els 10 continguts de candidatures que més 'likes' han rebut a Facebook. Però la marca del partit republicà també té força a Twitter. En aquesta xarxa és la segona candidatura que més autors únics han retuitejat en el global de la campanya (22.352), només superada per l’espectacular viralització aconseguida pel perfil de la CUP (en la qual han participat fins a 28.794 autors únics).

10. El sobiranisme imposa els seus ‘hashtags’

Els 'hashtags' o etiquetes -una de les funcionalitats cada cop més transversals en les diferents xarxes socials- ja formen part de totes les estratègies de contingut de les candidatures, que defineixen un o diversos hashtags oficials de campanya. Però el resultat obtingut a l’hora de posicionar la marca a través d’aquests hashtags ha acabat resultant clarament desigual.

Així, mentre que el hashtag de campanya de Junts per Catalunya (#juntsxcat) ha sigut el més utilitzat per l’audiència (95.993 mencions), els hashtags oficials d’ERC (#femrepública) i el PP (#lasoluciónesPP) són els que han aconseguit un impacte més gran en l’audiència (entorn dels 30 milions d’impressions cadascun, prop de dues vegades i mitja més que la resta de candidatures).