Els compradors implacables
El que més m'agrada del dia de Sant Jordi és que és una festa comercial. Mentre uns quants la volen convertir en una celebració o xerinola de la lectura i la literatura, és un dia en què, sobretot, es compren i es venen llibres. És aquesta la seva grandesa, l'esperit comercial. Com la Fira de Sant Ponç del carrer Hospital de Barcelona, que s'hi compra arrop. Només faltaria que ens haguéssim de posar lírics amb aquest almívar de most sense fermentar, tan ric en sucres. Una campanya de difusió de l'arrop, "L'arrop ens fa més lliures", seria insuportable.
Cal combatre la idea pueril i aviciada de la cultura gratuïta, que és la cultura de festa major, espavilada, esteveta i mingosa (de mingo, algú que és un pobre de mi). Com va dir Ferran Mascarell a Els matins de TV3, "cal llegir més i alhora comprar més llibres". O Mercedes Milá a Sálvame de luxe en demanar als espectadors que compressin llibres.
Quan algú em parla d'un llibre, el primer que li pregunto és: "Que l'has comprat?" (crítics i periodistes a banda). Sovint em respon que l'ha pres de la biblioteca municipal, li ha deixat un amic, fa bookcrossing o bookswimming (neda mar endins buscant algun llibre procedent d'un naufragi), li ha sortit en un tambor de detergent o l'ha trobat remenant a l'abocador del Garraf. Hi ha lectors que agafen els llibres de la llibreria (amb el vistiplau del llibreter), se'ls enduen a casa, els llegeixen i els tornen. El que no costa res, no val res (quan m'agafa per aquí, enyoro aquelles ràdios dels 50 que anaven amb monedes). Com els diaris gratuïts (l'horror informatiu) i els músics de carrer (se'ls paga perquè deixin de tocar i s'ho gastin en vi). Cal pagar, comprar. Des del diari fins a Els papers pòstums del Club Pickwick d'Acontravent, que és el que em compraré per Sant Perfecte, que és avui. Un gran dia per comprar un llibre.
