Compreu, compreu... que el món s'acaba!

Divendres llegia el següent titular, que obria la portada de La Vanguardia: "El consum agafa embranzida i anuncia un boom per Nadal". Les bones notícies econòmiques no sovintegen, així que vaig dubtar sobre si aquest auguri de recuperació era fonamentat o un voluntariós brindis al sol amb ànim de generar una profecia autocomplerta. Les primeres pàgines d'aquest dilluns al quiosc semblen suggerir més aviat la segona opció. Copio alguns dels titulars: "El govern no compensarà la pensió als prejubilats de la crisi del 2008" (El Mundo), "El crèdit morós pujarà un 20% i vorejarà els 100.000 milions" (El Economista), "L'alça dels preus de l'energia restarà 1,3 punts al PIB aquest any (també El Economista), "Barcelona va ser un 11,6% més pobra en pandèmia" (El Periódico), "Els experts independents auguren una inflació alta durant molt de temps" (Abc). Pas mal, per començar la setmana, pel que fa a perspectives econòmiques. Però seria injust no consignar que l'economia no mostra pas símptomes preocupants per a tothom. "Un terç de les empreses de l'Íbex pujaran més del 20% el dividend el 2022", assegurava la portada de Cinco Días. Déu estreny, però no escanya (si tens la cartera d'inversions adequada).

En tot cas, el dilema de les capçaleres que tenen en la publicitat la principal entrada d'ingressos és evident: ¿fins a quin punt han d'assenyalar els núvols inflacionistes en l'horitzó poques setmanes abans de la campanya de Nadal? I els que són diaris obertament hostils al govern tenen una segona disjuntiva, encara més retorçada: ¿fins a quin punt resistiran la temptació de dramatitzar com a eina d'erosió política, a risc de deprimir un consum que necessiten per al seu model de negoci? Un cop més, dependre en primera instància dels lectors es demostra la millor garantia per a la independència editorial.